Cronica En Òbra del CIRDÒC de setembre de 2022.

Après l’acuèlh en residéncia de Robin Chouleur e Joan-Carles Coderc per un projècte alentorn de l’aficha militanta, lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura perseguís son exploracion de las arts plasticas amb Los novèls magicians del lum una mòstra fotografica que reunís pèças de Charles Camberoque, Maurice Roux, Georges Souche e Alice Traisnel.

S’i exprimirà una atencion al sensible que tornam trobar dins lo trabalh de collectatge sonor Fargaïres de païsatges qu’Iris Kaufmann faguèt sus Aubrac e que serà presentat a l’escasença d’una restitucion publica.

Un projècte euroregional sostengut per l’establiment que testimònia de la riquesa del patrimòni immaterial occitan e que questiona la relacion entre l’uman e l’animal. Una reflexion que la mòstra Trucs, coprodusida amb lo CAP’ÒC, abòrda dins sa dimension pirenenca amb qualques oberturas internacionalas e comparativas que restituïsson las practicas d’Occitània demest las culturas del mond. Questions que contunharem d’aprigondir per la nòstra participacion als rencontres nacionals dels Etnopòles, intitulats Migracions, Frontièras, Memòrias.

Una dintrada activa doncas, ont se desplegarà tota la conviccion del CIRDÒC – Institut occitan de cultura per que lo patrimòni dels païses occitans siá une ressorsa viva e inspiranta.

Lo CIRDÒC
Setembre de 2022


Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.