Botiga 'La tuta d'òc' a Tolosa

La Tuta d'Òc librariá especializada en literatura occitana tornèt dubrir las siás pòrtas al mes de julhet de 2019.

Es localizada a l'Ostal d'Occitània, 11 carrièra Malcosinat.

Lo magazine de la vila de Tolosa dins son numèro 67 de setembre e octobre de 2019 propausava a sos lectors una entrevista de sa novèla responsabla : Marion Laignelet.

Aquí çai-jos l'article.

 

Entrevista de Marion Laignelet, librària a la Tuta d'Òc

Cossí una Borguinhona acaba dins una librariá tota en òc ?

Aquel trabalh me permet de ligar vida professionala e personala. Abans èri lingüista per Airbus. Trabalhavi suls cockpits, los lengatges contrarotlats, que devon èsser plan precises per que lo pilòte comprenga las instruccions balhadas pel sistèma. Mas m'anava pas pus, voliái balhar de sens a mon mestièr e decidiguèri de cambiar de via. Alavetz seguiguèri una licéncia professionala en librariá a l’Universitat Joan Jaurès.

A costat èri ja implicada dins la defensa de l'occitan. Mos enfants èran en Calandreta e fan ara d’occitan dins lo servici public. Emai ieu prenguèri qualques corses. Mas vertat qu'abans d'arribar a Tolosa fa 20 ans, sabiái quitament pas qu'existissiá l’occitan.

De qué vos sedusiguèt dins aquela lenga ?

L'ai descobèrta al Forum de las lengas. Quand èri en tèsi dins un laboratòri de recèrcas en lingüistica, m'estonava totjorn que lo mond i defendèsson de lengas en perdicion de l'autre costat de la planeta, sens res far aicí. Puèi encontrèri mon companhon, qu'es el de la region, e quand arribèron los enfants nos pausèrem la question de las rasigas.

Degun dins la familha me parlèt la lenga de nòstre país e pasmens, ara, me sembla bon de saber d'ont venèm. Avèm fait de l'occitan un projècte de familha.

Es vòstra primièra experiénça en librariá, cossí se passa aquela debuta ?

Soi plan contenta. Es interessant de trabalhar a la Tuta perqué es « a l'anciana », amb un minimum d'otisses, un pauc d'informatica e fòrça trabalh manual. Es formator. Demanda de plan conéisser los ostals d'edicion, la produccion. E coma la botiga foguèt tampada pendent un an i a un fum de causas de far e de recaptar.

L'enjòc es qu’una lenga, cal que siá parlada, escrita e legida. E vendre de libres contribuís a la valorizar. Se volètz descobrir lo luòc, farem una novèla inauguracion lo 28 de setembre.


Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.