La plega A Tots de 2024, d'IEO Edicion est en soscripcion.

Lo pretz de la soscripcion per los quatre libres es de 46 € (al luòc de 55 €). Los fraises de mandadisses son incluses. Es duberta fins al 25 de decembre 2024. Los libres serán mandats als soscriptors per la fin de l’an 2024.

Se pòt comandar en linha via IDECO o amb lo bulletin de soscripcion.

La colleccion A Tots es dedicada a la pròsa occitana contemporanèa. Son propausats ongan, dos romans e dos romans policièrs :

*

L'Estiu coma un ocean de Michel Fraysse (A Tots n° 243 (roman), 276 paginas).

A vint ans e de poscas, Joan, inchalhent, apatic e fug-l’òbra, es presonièr d’una vida estequida. Cròcamòrt, estudiant, magazinièr — entre autres mestièrs —, tempta sens conviccion de se’n sortir. D’una vila occitana a Jerusalèm en passant per París, son itinerari nos entraïna dins d’aventuras picarescas e comico-sentimentalas.

Michel Fraysse, nascut a Tolosa, a viscut a Barcelona, Lion e París. Ara viu e trabalha a Tolosa. En francés, es l’autor del roman Ferveur Violette (Edicions Vent Terral). Après Los Beatles de Sant Çubran (IEO edicions), L’Estiu coma un ocean es son segond roman en occitan.

*

Gambier, l'òme sens nom de Josí Guilhòt-Gentialon (A Tots n° 242 (roman), 118 paginas).

Una femna, la Paulina, raconta que dins un vilatge passava e tornava passar un òme jamai nommat par son nom. Una vièlha femna, la Celestina, pòrta l’istòria d’aquel òme e la raconta pauc a pauc a la joina venguda de la vila. Li dirà un secrèt. La societat fabrica de tots temps la marginalitat e pòt mèsme menar a d’intrigas, de suspicions, de dobtes, de desfisança.

Josí Guilhòt-Gentialon es nascuda a Clarmont d’Auvernhe e viu a Tiern. Contairitz, escrivana, es l’autora de Femnas, (Ostal del libre, 2008), a participat a divèrs obratges collectiu, e publicat novèlas, poemas e cronicas, en particular dins Parlem, revista trimestriala auvernhata e vellava. Presidenta de l’IEO 63 pendent sètze ans, n’es actualament vice-presidenta.

*

Bruga, feuse e genèsta de Jòrdi Peladan (A Tots n° 241 (roman policièr), 200 paginas).

Sempre de pè la beluguejanta detectiva, Margarida Cercamond, acompanhada de sos complicis costumièrs, s’acara a desembolhar un crime afròs sus fons d’agarriment escolar, e d’auvaris de totas menas, violacions de bens e de gents. Son enquèsta la menarà suls sèrres cevenòls long del camin de Stevenson a l'encontre de mond de l’endrech.

Jòrdi Peladan es nascut lo 20 de mai de 1938 a Alès d’una familha cevenòla. Demòra a Nimes mas a servat l’ostal pairal, un mas perdut de la Cevena. A ensenhat las matematicas a l’Universitat de Montpelhièr. Diplomat d’occitan, ensenha aquela lenga dins diferents talhièrs. Es president d’onor de la MARPOC.

*

Meschant temps a Maraval de Joan Ganhaire (A Tots n° 244 (roman policièr), 148 paginas).

« Lo parc de Barra Miegjorn era plan plasent, d’avesat. En questa fin d’aprep miegjorn d’octòbre, los rais obliques dau solelh aurián degut esflambejar lo tapís de fuelhas rossas que los grands aubres ‘vián desjà escampilhadas per las alèias e las pelusas. Mas i aviá quauquaren que empaichava de jauvir completament de l’espectacle. Quò era un còrs esplamit de bocha-dents meitat sus l’erba e la gravilha. Una femna. Gròssa. Vielha. Mòrta. »

La darrièra enquèsta — la darrièra de las darrièras — de la longa carrièra d’Alexandre Darnauguilhem, lo famós comissari de Maraval, en Nauta Dordonha.

Joan Ganhaire es nascut en 1941. Après d'estudis segondaris a Periguers e de medecina a Bordèu, s’installet coma mètge en Perigòrd ont naisset sa vocacion d’escrivan occitan. Obtenguèt lo Prèmi Jaufre Rudèl en 2001 per Lo viatge aquitan.


Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.