La plega A Tots de 2024, d'IEO Edicion est en soscripcion.

Lo pretz de la soscripcion per los quatre libres es de 46 € (al luòc de 55 €). Los fraises de mandadisses son incluses. Es duberta fins al 25 de decembre 2024. Los libres serán mandats als soscriptors per la fin de l’an 2024.

Se pòt comandar en linha via IDECO o amb lo bulletin de soscripcion.

La colleccion A Tots es dedicada a la pròsa occitana contemporanèa. Son propausats ongan, dos romans e dos romans policièrs :

*

L'Estiu coma un ocean de Michel Fraysse (A Tots n° 243 (roman), 276 paginas).

A vint ans e de poscas, Joan, inchalhent, apatic e fug-l’òbra, es presonièr d’una vida estequida. Cròcamòrt, estudiant, magazinièr — entre autres mestièrs —, tempta sens conviccion de se’n sortir. D’una vila occitana a Jerusalèm en passant per París, son itinerari nos entraïna dins d’aventuras picarescas e comico-sentimentalas.

Michel Fraysse, nascut a Tolosa, a viscut a Barcelona, Lion e París. Ara viu e trabalha a Tolosa. En francés, es l’autor del roman Ferveur Violette (Edicions Vent Terral). Après Los Beatles de Sant Çubran (IEO edicions), L’Estiu coma un ocean es son segond roman en occitan.

*

Gambier, l'òme sens nom de Josí Guilhòt-Gentialon (A Tots n° 242 (roman), 118 paginas).

Una femna, la Paulina, raconta que dins un vilatge passava e tornava passar un òme jamai nommat par son nom. Una vièlha femna, la Celestina, pòrta l’istòria d’aquel òme e la raconta pauc a pauc a la joina venguda de la vila. Li dirà un secrèt. La societat fabrica de tots temps la marginalitat e pòt mèsme menar a d’intrigas, de suspicions, de dobtes, de desfisança.

Josí Guilhòt-Gentialon es nascuda a Clarmont d’Auvernhe e viu a Tiern. Contairitz, escrivana, es l’autora de Femnas, (Ostal del libre, 2008), a participat a divèrs obratges collectiu, e publicat novèlas, poemas e cronicas, en particular dins Parlem, revista trimestriala auvernhata e vellava. Presidenta de l’IEO 63 pendent sètze ans, n’es actualament vice-presidenta.

*

Bruga, feuse e genèsta de Jòrdi Peladan (A Tots n° 241 (roman policièr), 200 paginas).

Sempre de pè la beluguejanta detectiva, Margarida Cercamond, acompanhada de sos complicis costumièrs, s’acara a desembolhar un crime afròs sus fons d’agarriment escolar, e d’auvaris de totas menas, violacions de bens e de gents. Son enquèsta la menarà suls sèrres cevenòls long del camin de Stevenson a l'encontre de mond de l’endrech.

Jòrdi Peladan es nascut lo 20 de mai de 1938 a Alès d’una familha cevenòla. Demòra a Nimes mas a servat l’ostal pairal, un mas perdut de la Cevena. A ensenhat las matematicas a l’Universitat de Montpelhièr. Diplomat d’occitan, ensenha aquela lenga dins diferents talhièrs. Es president d’onor de la MARPOC.

*

Meschant temps a Maraval de Joan Ganhaire (A Tots n° 244 (roman policièr), 148 paginas).

« Lo parc de Barra Miegjorn era plan plasent, d’avesat. En questa fin d’aprep miegjorn d’octòbre, los rais obliques dau solelh aurián degut esflambejar lo tapís de fuelhas rossas que los grands aubres ‘vián desjà escampilhadas per las alèias e las pelusas. Mas i aviá quauquaren que empaichava de jauvir completament de l’espectacle. Quò era un còrs esplamit de bocha-dents meitat sus l’erba e la gravilha. Una femna. Gròssa. Vielha. Mòrta. »

La darrièra enquèsta — la darrièra de las darrièras — de la longa carrièra d’Alexandre Darnauguilhem, lo famós comissari de Maraval, en Nauta Dordonha.

Joan Ganhaire es nascut en 1941. Après d'estudis segondaris a Periguers e de medecina a Bordèu, s’installet coma mètge en Perigòrd ont naisset sa vocacion d’escrivan occitan. Obtenguèt lo Prèmi Jaufre Rudèl en 2001 per Lo viatge aquitan.


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria