La plega de IEO de 2017 es en soscripcion fins al 25 d'agost al prètz de 49 èuros.

Ongan quatre libres son editats amb un novèl vengut, Miquèu Arnaud :

 

  • Sèrgi Labatut, Cronicas de Viatge, A tots n°209, 104 paginas
  • Joan Ganhaire, Un tant doç fogier, A tots n°210, 144 paginas
  • Miquèu Arnaud, Quora la matèria..., A tots n°211, 312 paginas
  • Romieg Jumèu, L’esclargiera, A tots n°212, 160 paginas

 

Cronicas de Viatge de Sèrgi Labatut

Aquò es un periple, trocejat, pels luòcs e pel temps, al qual nos convida Sèrgi Labatut. Euròpa e Africa, sèm tan luènh e tant pròches los uns dels autres.

Se pòt tornar prene la citacion de Robert Louis Stevenson per plan comprene las cronicas : l’important es pas la destinacion mas lo viatge.

Sèrgi Labatut, passionat de literatura occitana, americana e francesa, s'assaja aquí amb succès al raconte de viatge. Una capitada.

 

Un tant dòç fogier de Joan Ganhaire

L’Espelida, brave pitit chasteu a la surtida de Maraval. Una quarantena d’endechats mentaus i menen una vita suauda e protegida. Per lo mens zo deurián...

La mòrt de Ludivina, dicha Lulu, manifestament assassinada, ven far espetar l’eimatge immaculat de l’institucion... E quo es pas la mòrt violenta d’un daus educators los mielhs aimats quauques jorns pus tard que vai ajudar lo trabalh dau comissari Darnaudguilhem e de sa fina còla que van ’nar d’orror en orror.

L’Espelida, un tan doç fogier...

Per son novèl roman policièr, Joan Ganhaire nos fa descobrit un novèl univèrs e confirma sa mestreja del genre.

 

Quora la matèria... de Miquèu Arnaud

2200, l’umanitat es au quichar de la clau. D’en premier lo Conseu europèu, dins lo quadre d’una politica federala, dona de gròs poders ai regions e mete fin ais estats nacions. Puei, après de decenias de dificultats energeticas, un jove engenhaire occitan es a mand de descubrir una energia nòva e subretot inagotabla.

Mai aquò fa pas partida dei interès de quauqueis uns. Aquestei d’aicí mèstres dins l’art de la manipòla, podràn faire empacha au progrès ?

Per son premièr obratge, Miquèu Arnaud s’ataca a una descripcion futurista de nòstre mond. Un roman d’anticipacion. Una capitada !

 

L’esclargiera de Romieg Jumèu

« Ren de pus triste qu’un amor que se desfà ! Tot çò qu’entreprenes per lo sauvar besquilha. Se diriá qu’un gèni maufasent mena la partida a ta plaça e empura tei sentiments marrits. »

Amb aquel roman de las doas voses, Romieg Jumèu fa un còp de mai acte de creacion literaria e confirma lo sieu talent d’escrivan.

 

[telecargar lo bulletin de soscripcion]


Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria