Un tèxt de Fèlix-Marcèl Castan del 26/09/1948, publicat dins lo libre Argumentari (IEO Edicions, Ensages, 1994).

Occitanistas...

Soi content d'apartenir a la còla astruga dels occitanistas... Sa politica, la del flume que camina, per anar fegondar la mar : lo terren e l'escasença deu èsser nòstre mèstre, e menar nòstra rason en fòra de sos limits transitòris. La consciéncia occitanista a per principi un « humour»  universal, antitetic de l'« humour » subrerealista : un « humour»  clar. L'acte de l'intelligéncia que s'amudís, per far parlar la vertat instantanèa del Tot.

De s'èsser rendut familhar amb l'universalitat de las causas, l'occitanista ignòra pas que lo lengatge es lo començament de l'umanitat. Quand l'univèrs ocupa ta pensada, i a pas plus de plaça que per son nom : l'univèrs, la libertat del pretzfach !

Fèlix-Marcèl Castan


Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.