BAe 146, Wright Electric
Avion BAe 146 © Wright Electric

La societat Wright Electric basada als Estats Units, a per ambicion de descarbonar lo transpòrt aerian. Per aquò far desvolopan de motors electrics.

Lor objectiu primièr es d'equipar un avion BAe 146. Aquel aeronèf possedís quatre motors e pòt carrejar fins a 100 passagièrs sus de distàncias cortas.

La durada de vòl de l'aparelh despassariá pas una ora.

Los engenhaires de Wright Electric preveson d'efectuar de tèsts en condiccion reala d'un de lors motors montat sul BAe 146 en 2023. Tres motors demorarián donc encara non electric.

En 2024 passarián a dos motors electrics, la mitat, e a quatre, donc la totalitat, en 2025.

Preveson de metre en servici aquel primièr avion a zèro emision que nomman lo Wright Spirit en 2026.

Après 2040 considèran que los vòls efectuats sus de distàncias inferioras a 1 200 km se podràn far sens emissions mercés als motors que desvolopan.


Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.