terra-nuechMai de 2016. Ont ne sèm ? En 2001 Dennis Tito via las societats MirCorp (Russia) e Space Adventure (EU) devenguèt lo primièr toriste espacial. Passèt uèch jorns al dintre de l'ISS (International Space Station). Dempuèi, qualques companhiás s'activan. Vòlon prene posicions e far créisser aquel mercat prometor, mas las constrenchas tecnologicas associadas a aquel tipe de viatge son nombrosas e de mal mestrejar.

Los vòls suborbitals (pas de misa en orbita) son los mai prometors, que mai aisits de realizar, mas totes los mejans son a l'estudi. La demanda, privada o publica, pels vòls orbitals es consequenta.

Dos tipe de veïculs son actualament en cors de desvolopament :

  • las capsulas : coma un còp èra, a la russa. Fisablas, seguras. Las tecnologias en jòc son estadas plan experimentadas. Las capsulas son mandadas amb de fusadas.
  • las navetas : son un pauc mens seguras, lor dintrada dins l'atmosfèra pòt pausar problèma. Lo desvolopament per la NASA de gròssas navetas (Space shuttle) a la fin de sègle XX èra una error. Lo material, las tecnologias alara a la disposicion dels engenhaires non permetiá pas de bastir d'aparelhs segurs, manejables aisidament. Lor explechacion que debutèt en 1982 s'arrestèt en 2011. Mas uèi amb los materials a basa de fibras de carbòni, e la miniaturizacion del calculators, la producion de pichona navetas leugièras sembla d'èsser pertinenta. Qualques companhiás ne desvolopan. Pòdon èsser mandadas dins l'espaci siá directament via una fusada, siá via un vaissèl maire, un avion que los mena a qualques quilomètres d'altituda.

Qualas son las entrepresas mai avançadas :

  • SpaceX - capsula Dragon V2 - orbital - la capsula es prevista per mandar sèt personnas en orbita basa. Es en construcion. Los primièrs vòls comercials son prevists en 2017 per la NASA. De capsulas Dragons son ja operationalas per mandar de mercandisas sus l'ISS dempuèi 2012.
  • Boeing - capsula CST-100 Starliner - orbital - los tèsts son en cors de realizacion. Coma SpaceX, Boeing a de contractes amb la NASA. Las capsulas CST-100 devrián servir a mandar d'astronautes vèrs l'ISS.
  • Blue Origin - capsula New Shepard - suborbital - es operacionala, demai an capitat en 2015 de recuperar los motors. Lo creator de la societat es lo fondator d'Amazon, Jeff Bezos. Son objectiu primièr es lo torisme espacial.
  • Virgin Galactic - vaissèl VSS Unity - suborbital - lo VSS Unity ven d'èsser inaugurat lo 20 de febrièr de 2016, remplaça lo VSS Enterprise destruch accidentalament en 2014. Lo vaissèl s'enaira via un veïcul maire. Coma Blue Origin vòlon primièr desvolopar lo torisme espacial.
  • XCOR Aerospace - vaissèl Lynx - suborbital - lo Lynx es una pichona naveta mandada via una fusada. Es en cors de desvolopament.
  • Sierra Nevada Corporation - vaissèl Dream Chaser - orbital - en cors de desvolopament. Coma lo Lynx lo Dream Chaser es una pichona naveta mas es prevista per poder mandar de cargas en orbit.

t-s-dragont-s-cst-100t-s-new-shepardt-s-spaceshiptwo-unity

Dragon V2 - CST-100 - New-Shepard - VSS Unity 

Al nivèl dels abitats, de las futuras estacions, Bigalow Aerospace propausa a la venda d'estacions gonflablas. N'an ja doas en orbita basa Genesis I e Genesis II que lor permeton de testar lors desvolopaments. Lo modul BEAM (Bigelow Expandable Activity Module) devriá èsser mandat devèrs l'ISS en 2016 per èsser desplegat e testat. Aquel pichon abitacle completarà la stacion internacionala.

A costat d'aquelas entrepresas, una miriada d'autres trabalhan per deman permetre al uman de s'etablir dins l'espaci.

Çai jos, projècte d'estacion espaciala Bigelow Aerospace : 

t-s-BA330


Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).