terra-nuechMai de 2016. Ont ne sèm ? En 2001 Dennis Tito via las societats MirCorp (Russia) e Space Adventure (EU) devenguèt lo primièr toriste espacial. Passèt uèch jorns al dintre de l'ISS (International Space Station). Dempuèi, qualques companhiás s'activan. Vòlon prene posicions e far créisser aquel mercat prometor, mas las constrenchas tecnologicas associadas a aquel tipe de viatge son nombrosas e de mal mestrejar.

Los vòls suborbitals (pas de misa en orbita) son los mai prometors, que mai aisits de realizar, mas totes los mejans son a l'estudi. La demanda, privada o publica, pels vòls orbitals es consequenta.

Dos tipe de veïculs son actualament en cors de desvolopament :

  • las capsulas : coma un còp èra, a la russa. Fisablas, seguras. Las tecnologias en jòc son estadas plan experimentadas. Las capsulas son mandadas amb de fusadas.
  • las navetas : son un pauc mens seguras, lor dintrada dins l'atmosfèra pòt pausar problèma. Lo desvolopament per la NASA de gròssas navetas (Space shuttle) a la fin de sègle XX èra una error. Lo material, las tecnologias alara a la disposicion dels engenhaires non permetiá pas de bastir d'aparelhs segurs, manejables aisidament. Lor explechacion que debutèt en 1982 s'arrestèt en 2011. Mas uèi amb los materials a basa de fibras de carbòni, e la miniaturizacion del calculators, la producion de pichona navetas leugièras sembla d'èsser pertinenta. Qualques companhiás ne desvolopan. Pòdon èsser mandadas dins l'espaci siá directament via una fusada, siá via un vaissèl maire, un avion que los mena a qualques quilomètres d'altituda.

Qualas son las entrepresas mai avançadas :

  • SpaceX - capsula Dragon V2 - orbital - la capsula es prevista per mandar sèt personnas en orbita basa. Es en construcion. Los primièrs vòls comercials son prevists en 2017 per la NASA. De capsulas Dragons son ja operationalas per mandar de mercandisas sus l'ISS dempuèi 2012.
  • Boeing - capsula CST-100 Starliner - orbital - los tèsts son en cors de realizacion. Coma SpaceX, Boeing a de contractes amb la NASA. Las capsulas CST-100 devrián servir a mandar d'astronautes vèrs l'ISS.
  • Blue Origin - capsula New Shepard - suborbital - es operacionala, demai an capitat en 2015 de recuperar los motors. Lo creator de la societat es lo fondator d'Amazon, Jeff Bezos. Son objectiu primièr es lo torisme espacial.
  • Virgin Galactic - vaissèl VSS Unity - suborbital - lo VSS Unity ven d'èsser inaugurat lo 20 de febrièr de 2016, remplaça lo VSS Enterprise destruch accidentalament en 2014. Lo vaissèl s'enaira via un veïcul maire. Coma Blue Origin vòlon primièr desvolopar lo torisme espacial.
  • XCOR Aerospace - vaissèl Lynx - suborbital - lo Lynx es una pichona naveta mandada via una fusada. Es en cors de desvolopament.
  • Sierra Nevada Corporation - vaissèl Dream Chaser - orbital - en cors de desvolopament. Coma lo Lynx lo Dream Chaser es una pichona naveta mas es prevista per poder mandar de cargas en orbit.

t-s-dragont-s-cst-100t-s-new-shepardt-s-spaceshiptwo-unity

Dragon V2 - CST-100 - New-Shepard - VSS Unity 

Al nivèl dels abitats, de las futuras estacions, Bigalow Aerospace propausa a la venda d'estacions gonflablas. N'an ja doas en orbita basa Genesis I e Genesis II que lor permeton de testar lors desvolopaments. Lo modul BEAM (Bigelow Expandable Activity Module) devriá èsser mandat devèrs l'ISS en 2016 per èsser desplegat e testat. Aquel pichon abitacle completarà la stacion internacionala.

A costat d'aquelas entrepresas, una miriada d'autres trabalhan per deman permetre al uman de s'etablir dins l'espaci.

Çai jos, projècte d'estacion espaciala Bigelow Aerospace : 

t-s-BA330


França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Tecnologia : Tesla, una entrepresa de robotica ?

Tesla Bot

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada a l'intelligéncia artificiala.