Dins la revista À Toulouse de febrièr de 2019 Caroline Denis directritz de la grépia associativa Arcanèl que s'es dubèrta en genièr a Tolosa presentava lo projècte d'aquel establiment que defend desvolopament durable e lenga occitana.

 

Arcanèl, grépia ecologica occitana

Cossí nasquèt un projècte tant complet ?

De’n primièr, es l’encontre entre doas professionalas : Mirèlha Icard, que cercava de montar una grépia occitana, e Christel Clairac, que ela ne voliá far una basada sus l’ecologia. Decidiguèron de s’aligar per montar un establiment de desvolopament durable. Ieu arribèri dins la còla en 2015. Foguèt long de fargar, mas amb l’ajuda de la Comuna avèm ara un local bèl, dins l’ecò-quartier de la Cartochariá, pròche del Zenit. Sèm part d’un grand projècte, pro inedit : dins los locals i a un espaci pichòta enfança, una assistenta mairala, una escòla e una autra grépia municipala.

Arcanèl es una grépia associativa, los parents son sòcis de l’associacion e l’adesion còsta 50 èuros l’an (còst fixe, quitament per dos enfants). Sustot, son de vertadièrs partenaris per nautres, que fan part del CA e de las diferentas comissions de trabalh.

De qu’es una grépia de desvolopament durable ?

Vòl dire que sèm d’actors de l’economia sociala e solidària. Los repaisses son los mai biò e locals possible, los lençòls son fabricats per una entrepresa qu’emplega de personas en situacion de handicap, los produits de netejage son al mai ecologic possible... E puèi dins lo nòstre foncionament, ensajam d’implicar tot lo mond, dels professionals als parents. Pels enfants, avèm decidit d’una organizacion en tres « familhas » : una pels nenes pichons, que se ditz « las granetas », e doas autras per los qu’an entre 15 meses e 3 ans, los « farfadets » e los « esquiròls ».

Quina es la plaça per l’occitan dins aquel establiment ?

La tòca es que l’occitan siá d’en pertot. Per ara i a pas qu’una emplegada de la còla que parle corentament la lenga, mas una autra nos dèu rejónher lèu. E puèi tot lo personal seguirà una formacion per l’aprene. Dins l’espèra, avèm tota la senhaletica qu’es bilingüa, l’ajuda de l’IEO pel vocabulari, de libres de contes en òc... E cada setmana una intervenenta ven far d’animacions en occitan.

La lenga es vertadièrament una de las basas del projècte. Nos cal contunhar lo trabalh, mas seguissèm nòstra devisa : « Sabián pas qu’èra impossible, alavètz o faguèron ».

[ligam]


Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.