Dins la revista À Toulouse de febrièr de 2019 Caroline Denis directritz de la grépia associativa Arcanèl que s'es dubèrta en genièr a Tolosa presentava lo projècte d'aquel establiment que defend desvolopament durable e lenga occitana.

 

Arcanèl, grépia ecologica occitana

Cossí nasquèt un projècte tant complet ?

De’n primièr, es l’encontre entre doas professionalas : Mirèlha Icard, que cercava de montar una grépia occitana, e Christel Clairac, que ela ne voliá far una basada sus l’ecologia. Decidiguèron de s’aligar per montar un establiment de desvolopament durable. Ieu arribèri dins la còla en 2015. Foguèt long de fargar, mas amb l’ajuda de la Comuna avèm ara un local bèl, dins l’ecò-quartier de la Cartochariá, pròche del Zenit. Sèm part d’un grand projècte, pro inedit : dins los locals i a un espaci pichòta enfança, una assistenta mairala, una escòla e una autra grépia municipala.

Arcanèl es una grépia associativa, los parents son sòcis de l’associacion e l’adesion còsta 50 èuros l’an (còst fixe, quitament per dos enfants). Sustot, son de vertadièrs partenaris per nautres, que fan part del CA e de las diferentas comissions de trabalh.

De qu’es una grépia de desvolopament durable ?

Vòl dire que sèm d’actors de l’economia sociala e solidària. Los repaisses son los mai biò e locals possible, los lençòls son fabricats per una entrepresa qu’emplega de personas en situacion de handicap, los produits de netejage son al mai ecologic possible... E puèi dins lo nòstre foncionament, ensajam d’implicar tot lo mond, dels professionals als parents. Pels enfants, avèm decidit d’una organizacion en tres « familhas » : una pels nenes pichons, que se ditz « las granetas », e doas autras per los qu’an entre 15 meses e 3 ans, los « farfadets » e los « esquiròls ».

Quina es la plaça per l’occitan dins aquel establiment ?

La tòca es que l’occitan siá d’en pertot. Per ara i a pas qu’una emplegada de la còla que parle corentament la lenga, mas una autra nos dèu rejónher lèu. E puèi tot lo personal seguirà una formacion per l’aprene. Dins l’espèra, avèm tota la senhaletica qu’es bilingüa, l’ajuda de l’IEO pel vocabulari, de libres de contes en òc... E cada setmana una intervenenta ven far d’animacions en occitan.

La lenga es vertadièrament una de las basas del projècte. Nos cal contunhar lo trabalh, mas seguissèm nòstra devisa : « Sabián pas qu’èra impossible, alavètz o faguèron ».

[ligam]


Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.