Dins la revista À Toulouse de febrièr de 2019 Caroline Denis directritz de la grépia associativa Arcanèl que s'es dubèrta en genièr a Tolosa presentava lo projècte d'aquel establiment que defend desvolopament durable e lenga occitana.

 

Arcanèl, grépia ecologica occitana

Cossí nasquèt un projècte tant complet ?

De’n primièr, es l’encontre entre doas professionalas : Mirèlha Icard, que cercava de montar una grépia occitana, e Christel Clairac, que ela ne voliá far una basada sus l’ecologia. Decidiguèron de s’aligar per montar un establiment de desvolopament durable. Ieu arribèri dins la còla en 2015. Foguèt long de fargar, mas amb l’ajuda de la Comuna avèm ara un local bèl, dins l’ecò-quartier de la Cartochariá, pròche del Zenit. Sèm part d’un grand projècte, pro inedit : dins los locals i a un espaci pichòta enfança, una assistenta mairala, una escòla e una autra grépia municipala.

Arcanèl es una grépia associativa, los parents son sòcis de l’associacion e l’adesion còsta 50 èuros l’an (còst fixe, quitament per dos enfants). Sustot, son de vertadièrs partenaris per nautres, que fan part del CA e de las diferentas comissions de trabalh.

De qu’es una grépia de desvolopament durable ?

Vòl dire que sèm d’actors de l’economia sociala e solidària. Los repaisses son los mai biò e locals possible, los lençòls son fabricats per una entrepresa qu’emplega de personas en situacion de handicap, los produits de netejage son al mai ecologic possible... E puèi dins lo nòstre foncionament, ensajam d’implicar tot lo mond, dels professionals als parents. Pels enfants, avèm decidit d’una organizacion en tres « familhas » : una pels nenes pichons, que se ditz « las granetas », e doas autras per los qu’an entre 15 meses e 3 ans, los « farfadets » e los « esquiròls ».

Quina es la plaça per l’occitan dins aquel establiment ?

La tòca es que l’occitan siá d’en pertot. Per ara i a pas qu’una emplegada de la còla que parle corentament la lenga, mas una autra nos dèu rejónher lèu. E puèi tot lo personal seguirà una formacion per l’aprene. Dins l’espèra, avèm tota la senhaletica qu’es bilingüa, l’ajuda de l’IEO pel vocabulari, de libres de contes en òc... E cada setmana una intervenenta ven far d’animacions en occitan.

La lenga es vertadièrament una de las basas del projècte. Nos cal contunhar lo trabalh, mas seguissèm nòstra devisa : « Sabián pas qu’èra impossible, alavètz o faguèron ».

[ligam]


Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.