Dins la revista À Toulouse de febrièr de 2019 Caroline Denis directritz de la grépia associativa Arcanèl que s'es dubèrta en genièr a Tolosa presentava lo projècte d'aquel establiment que defend desvolopament durable e lenga occitana.

 

Arcanèl, grépia ecologica occitana

Cossí nasquèt un projècte tant complet ?

De’n primièr, es l’encontre entre doas professionalas : Mirèlha Icard, que cercava de montar una grépia occitana, e Christel Clairac, que ela ne voliá far una basada sus l’ecologia. Decidiguèron de s’aligar per montar un establiment de desvolopament durable. Ieu arribèri dins la còla en 2015. Foguèt long de fargar, mas amb l’ajuda de la Comuna avèm ara un local bèl, dins l’ecò-quartier de la Cartochariá, pròche del Zenit. Sèm part d’un grand projècte, pro inedit : dins los locals i a un espaci pichòta enfança, una assistenta mairala, una escòla e una autra grépia municipala.

Arcanèl es una grépia associativa, los parents son sòcis de l’associacion e l’adesion còsta 50 èuros l’an (còst fixe, quitament per dos enfants). Sustot, son de vertadièrs partenaris per nautres, que fan part del CA e de las diferentas comissions de trabalh.

De qu’es una grépia de desvolopament durable ?

Vòl dire que sèm d’actors de l’economia sociala e solidària. Los repaisses son los mai biò e locals possible, los lençòls son fabricats per una entrepresa qu’emplega de personas en situacion de handicap, los produits de netejage son al mai ecologic possible... E puèi dins lo nòstre foncionament, ensajam d’implicar tot lo mond, dels professionals als parents. Pels enfants, avèm decidit d’una organizacion en tres « familhas » : una pels nenes pichons, que se ditz « las granetas », e doas autras per los qu’an entre 15 meses e 3 ans, los « farfadets » e los « esquiròls ».

Quina es la plaça per l’occitan dins aquel establiment ?

La tòca es que l’occitan siá d’en pertot. Per ara i a pas qu’una emplegada de la còla que parle corentament la lenga, mas una autra nos dèu rejónher lèu. E puèi tot lo personal seguirà una formacion per l’aprene. Dins l’espèra, avèm tota la senhaletica qu’es bilingüa, l’ajuda de l’IEO pel vocabulari, de libres de contes en òc... E cada setmana una intervenenta ven far d’animacions en occitan.

La lenga es vertadièrament una de las basas del projècte. Nos cal contunhar lo trabalh, mas seguissèm nòstra devisa : « Sabián pas qu’èra impossible, alavètz o faguèron ».

[ligam]


Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.