Los 16 e 17 de mai 2020 a Mèsa se debanaràn los 24ens Rescontres de la cançon occitana.

La primièra tòca d'aqueles encontre segon los organizators es de faire se recampar de mond : individuals, grops, còrs, qu’aiman cantar en occitan e vòlon partejar aquel plaser amb de cants novèls e d’un còp èra, estacats que son al reviscòl de la cançon occitana jos totas sas formas.

Aquela manifestacion, que se vòl festiva pels cantaires coma pels auditors amb passa-carrièra, brasucada de muscles, repais e presentacion dels repertòris en public sus l’empont, es organizada pel cercle occitan Lo Buòu.

L’Institut d’Estudis Occitans d’Erau acompanha dempuèi la debuta l'eveniment mercés a l’ajuda del Conselh general d’Erau.

Cada an los Rescontres fan descubrir de cantaires, en còrs, en grops o individuals, emai de cançons novèlas, desconegudas o reviscoladas. Aquò’s una accion concreta e de tria dins la promocion de la lenga occitana.

Ongan l'estagi de polifonias se farà jos la responsabilitat pedagogica de Danielle Franzin. Aquel estagi a per tòca de desenvolopar lo cant polifonic. Es dobèrt a totes, òmes, femnas, adolescents, individuals o en gropes ja constituïts.

[clicar per ne saupre mai]


Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.