Michel Serres

Detalh de la cobèrta del libre de Michel Serres Adichas !

En junh de 2020 sortiguèt lo libre Adichats ! de Michel Serres. Dins la revista Lo Lugarn numèro 136 Cristian Rapin ne fasiá la presentacion.

Adichats ! de Michel Serres

Michel Serres, illustre agenés, nos quitèt i a gaire. Autor de 80 libres qu’an marcat la nòstra epòca, notadament Le Tiers ­Instruit e Le Contrat Naturel, daissa lo davant de la scèna amb un darrièr libre del títol acrocaire. La forma e la grafia d’aquel mot daissan preveire l’esperit que presidiguèt a la composicion de l’obratge : memòria totjorn viva d’una joventut occitana longtemps planheguda, amor del país longtemps estofegat pels viatges al torn del mond. Disparicion fatala d’una civilizacion sens una reaccion de revòlta se l’òm met a despart aquel darrièr libre. Emai aguèsse passat l’essencial de sa vida a córrer lo mond, lo Miquèl èra demorat dins son tresfons, lo jove òme de Garona, lo de la draga e de las jornadas ensolelhadas :

« L’entrepresa de mon paire cumulava lo mestièr de marinièr e lo de bastisseire, de tal biais que caliá saber menar las barcas sul flume per totes los corrents, reparar los motors de las gruas al cai, téner velhadas las inondacions, conduire los camionasses, los cargar a la pala, desmontar concassaires e trissaires, las mans dins lo cadais. »

La vielhesa venguda es a aquela epòca que pensava. Se sovenir del trabalh, de la lenga d’òc sovent emplegada e dels païsatges dispareguts. Escrivan de bona soca occitana, Miquèl Sèrras aurà agut lo meriti de nomenar sa lenga atal coma l’eiretatge dels trobadors e dels catars. Aquò es a metre a son actiu se òm lo compara al grand nombre d’escrivans regionalistas que gausan pas parlar d’occitan e recorron sistematicament al tèrme racista de « patois ».

Auriá ça que la pogut presar la resisténcia, al luòc de tot explicar per lo « temps long » que esfaça lengas, costumas e païsatges.

D’aqueste punt de vista, son libre s’amerita plan lo títol d’Adichats ! Imagina pas un instant que un òme coma el, mondialament conegut aguèsse pogut aver una influéncia decisiva sus l’evolucion de las mentalitats en Occitània. « L’Adichats » del títol evòca una fin de civilizacion acceptada, una vida que serà passada a costat d’un projècte istoric exemplar.

Cristian Rapin

Sorsa del tèxt : Lo Lugarn numèro 136.

 

Adishas ! de Michel Serre


Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.