Pèir Lavit

Detalh de la primièra pagina del site internet de Pèir Lavit

Dins son edicion de junh de 2021 lo magazine de la vila de Tolosa donava la paraula a Pèir Lavit, grafista a Tolosa.

« Cadun a la libertat d'interpretar »

Pèir Lavit es un grafista basat a Tolosa e qu’expausa regularament dins la vila.

Avètz aprés lo trabalh de grafista en autodidacte, mas perqué avètz començat ?

Es quicòm que m’a tostemps interessat, quand èri pichon ja dessenhavi fòrça. Mas pel grafisme es ligat a la musica : m’agrada lo rock al sens larg (mas sustot lo metal e lo punk), e dins la musica l’univèrs visual es fòrça important. Mai jove, aguèri un grop, emai organizavi de concèrts a Pau amb una associacion que se transformèt en label de punk, « l’Espiceria ». Faguèri de visuals per d’eveniments, d’autres grops los vegèron e me demandèron de trabalhar per eles, de far de merchandising, de pochetas de disques. Me fasiá fòrça plaser e coma agradava a d’autras personas, aguèri de mai en mai de demandas. E prenguèt la plaça que la musica daissèt quand lo grop s’arrestèt. Mas al cap d’un moment passèri tanben un diplòma d’universitat en tecnicas multimèdias, ont aprenguèri un pauc mai de causas, per exemple pels sites internet.

Avètz d’artistas que vos inspiran ?

M’agradan de causas plan diferentas. Dins l’epòca contemporanèa de mond coma Jean-Luc Navette a Lion, o Max Ernst per sos pegatges e sas gravaduras. E lo trabalh d’illustracion de Joan-Claudi Pertuzé. Abans el, aviái pas vist de becut (un ciclòp pireneenc, ndlr) dessenhat.

Alara de qu’es la plaça de la cultura occitana dins vòstre trabalh ?

Fa qualques annadas faguèri una exposicion suls contes e legendas de Gasconha. Las culturas mitologicas son sovent presentas al cinèma o en libres, mas lo mond coneisson pas gaire los mites d’aicí. Per aquò m’èri fòrça apiejat sus l’òbra de Bladèr. Ai collaborat tanben amb de grops de musica occitans, coma los avaironeses d’Enlòc. E puèi a 99 % mos trabalhs personals an un títol en òc : me ten a còr e considèri que la lenga val pas mens qu’una autra. L’imatge es un domèni ont soi mai a mon aise per m’exprimir qu’amb los mots ; e quand dessenhi quicòm, cadun a la libertat de far son interpretacion, m’agrada aquela libertat. Pasmens, quand i a de tèxtes, son en occitan en general.

[lo site internet de Pèir Lavit]


Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.