Dissabte 6 d’octobre de 2012 : collòqui sus la lexicografia d’Òc, organizat amb los Méridionaux de Sceaux e la Veillée d’Auvergne pel centenari de la mòrt de Xavièr de Forvièras (1853-1912), autor amb le R. P. Rupert, del Pichot Tresor, dictionnaire provençal-français & français-provençal.

Intervencions de :

  • Claude Bressand (Méridionaux de Sceaux ), sul diccionari provençal-francés d’Honnorat ;
  • Philippe Martel (Universitat de Montpelhièr) : Mistral e Xavièr de Forvièras, lou Tresor dóu Felibrige e lou Pichot Tresor ;
  • la Majorala Pierrette Bérengier : presentacion de l’òbra del Consèu de l’escrich mistralenc ;
  • Josiane Ubaud (lexicografa e etnobotanista) que presenterà lo sieu diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan.

Ceus (Sceaux,92330) sala del prumièr estanci del cinèma Le Trianon, 3 bis, carrièra Marguerite Renaudin, 14 oras.

Dissabte 17 de novembre : 14:30, sala 110, 1er, facultat de drech París-Pantheon (12, place du Panthéon 75005 Paris), amassada generala (rapòrt moral e rendut compte-financièr, conselh d’administracion de renovelar). En segonda partida de la sesilha, Martin Motte, professor d’istòria a l’Universitat de Paris IV, nos presentarà la correspondéncia entre William Bonaparte-Wyse (1826-1892), majoral del Felibrige en 1876, e Mistral.

Dissabte 15 de decembre : 14:30, sala 110, facultat de drech, la Majorala Pierrette Bérengier, parlarà de l’òbra de Xavièr de Forvièras (1853-1912), escrivan provençal, lexicograf, majoral del Felibrige en 1889 (cigala dis isclo). A la fin de la sesilha, tastarem, coma de costuma, les tretze dessèrts provençals.


Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.