Dissabte 12 de genièr de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), vesprada poëtica e provençala amb Gui Matieu, Mèstre en Gai Saber. Presentarà le sieu libre : Naissença de Miejanuech, que ven d’espelir.

Dissabte 26 de genièr de 2013 : 14:30, sala 3, al primièr, escalièr M, ala Soufflot, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), Dictada Occitana, en ligason amb las manifestacions que se tendràn dins totes los Païses occitans e en Catalonha. Es organizada amb le cors d’occitan de l’Aperòc (POS), l’IEO-París, Radio País, le CREO de la Talvera e le Club Occitan de Noisy.

Dissabte 16 de febrièr de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), conferéncia de Krystel Maurin : la vida e l’òbra d’Antoine Fabre, dich Fabre d’Olivet (1767-1825), autor de Les troubadours, poésies occitaniques du XIIIème siècle (1803-1804), La langue d’Oc rétablie (manuscrit editat en 1990).

Dissabte 23 de març de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), conferéncia de Brigitte Saouma, filosòfa : La notion d’Amour chez saint-Bernard et les troubadours.


Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.