Dissabte 12 de genièr de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), vesprada poëtica e provençala amb Gui Matieu, Mèstre en Gai Saber. Presentarà le sieu libre : Naissença de Miejanuech, que ven d’espelir.

Dissabte 26 de genièr de 2013 : 14:30, sala 3, al primièr, escalièr M, ala Soufflot, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), Dictada Occitana, en ligason amb las manifestacions que se tendràn dins totes los Païses occitans e en Catalonha. Es organizada amb le cors d’occitan de l’Aperòc (POS), l’IEO-París, Radio País, le CREO de la Talvera e le Club Occitan de Noisy.

Dissabte 16 de febrièr de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), conferéncia de Krystel Maurin : la vida e l’òbra d’Antoine Fabre, dich Fabre d’Olivet (1767-1825), autor de Les troubadours, poésies occitaniques du XIIIème siècle (1803-1804), La langue d’Oc rétablie (manuscrit editat en 1990).

Dissabte 23 de març de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), conferéncia de Brigitte Saouma, filosòfa : La notion d’Amour chez saint-Bernard et les troubadours.


Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.