Dissabte 4 d'octobre de 2014 : 14h00 a Cèus (92), sala del primièr estage del cinèma Le Trianon, 3 bis, carrièra Marguerite Renaudin. Collòqui Autour de Mistral, organizat amb los Miègjornals de Cèus e la Velhada d'Auvèrnha.

Participacion de :

  • Glaudi Bressand, capiscòl dels Miègjornals de Cèus : Memori e raconte : a las sorsas de la vocacion de Mistral. Mistral epistolièr : l'exemple de sa correspondéncia amb Léon de Berluc-Pérussis ;
  • Gui Matieu : Mistral etnològ ;
  • Roger Vidal, capiscòl de la Velhada d'Auvèrnha e Gui Taillade, vici-president de la Velhada d'Auvèrnha : 1914, l'annada ont morís Mistral e o s'escantís la Velhada d'Auvèrnha.

Dissabte 15 de novembre de 2014 : 14h30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005 París) : amassada generala dels Amics de la lenga d'òc. Rapòrt moral e rendut compte financièr, conselh d'administracion de renovelar, programa de l'annada, questions divèrsas.

En segonda partida Edmond Romieu evocarà Jòrdi Roquièr, cineaste a qual devèm los filmes Farrabica e Bicafarra. Contèt sa vida dins de nòtas ont se sòna Pescaluna. La tissa del cinèma l'ajudèt d'endurar la misèria, la vertadièra, la misèria negra que visquèt orfanèl de guèrra.

Dissabte 13 de decembre de 2014 : 14h30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005 París) : la majorala Peireta Bérengier parlarà de : Mistral e las Americas. A la fin de la sesilha tastarem coma de costuma los tretze dessèrts provençals.


Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.