Dissabte 5 d’octòbre de 2013 : collòqui sus la batalha de Murèth (12 de setembre de 1213), organizat amb los Miègjornals de Cèus e la Velhada d’Auvernha pel 800enc anniversari d’aqueste eveniment.

Intervencions de :

  • Felip Martel (Universitat de Montpelhièr) : « Muret : l’Occitanie un Etat manqué ? »,
  • Martin Motte (Universitat de París IV): « La stratégie militaire du roi Pierre II d’Aragon et celle de Simon de Montfort ».

Cèus (92), Hôtel de ville de Sceaux, 122, rue Houdan, Salle Erwin Guldner, 14 oras (cafè d’acuèlh tre 13:30).

Per aquesta ocasion, le Capolièr del Felibritge, Jacques Mouttet, serà present que remetrà la cigala de Majoral al Joan-Francés Costes. Sètz totes convidats a la ceremònia.

Dissabte 16 de novembre de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005 París), amassada generala : rapòrt moral e rendut compte financièr, conselh d’administracion de renovelar.

Dissabte 14 de decembre de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005 París) la majorala Peireta Bérengier parlarà de Nicolas-Claude Fabry de Peiresc (Beugencier, 1580-Ais de Provença, 1637), intellectual de l’epòca barròca, scientific, òme de letras, « un Grand Prouvençau que touquè en tóuti li sciènci, un biblioufile chanu, presidè lou Parlamen de z-Ais. Fuguè un grand astrounome ». A la fin de la sesilha, tastarem, coma de costuma, les tretze dessèrts provençals.


Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.