Ostal Joan Bodon - Dins son magazine de novembre de 2014, lo Conselh general d'Avairon comunica :

Après una annada de partenariat entre l’Ostal Bodon e dos servicis associats del Conselh general (Institut occitan d’Avairon - Al canton : associacion departamentala per la transmission e la valorizacion de l’occitan dins Avairon) lo bilanç es positiu.

Sostengut per Anne Blanc e l’intercomunalitat del Naucelat, per André At e la comuna de Crespinh, per Jean-Claude Gineste e l’I.O.A. - Al canton, Jean-Pierre Gaffier, director de l’I.O.A. e d’A.D.Oc. 12 mes a dipausicion pel Conselh general, a mesa en plaça una programacion de tria per 2014. Apevada sus la jove associacion locala dels Amics de l’Ostal Joan-Bodon, amb l’ajuda de la Region, del Conselh general e de mantun partenaris (ofici de torisme, centre social...), la programacion presentava una tièira d’espectacles de qualitat : Les Boudoumen, lo film Nature paysanne, Manouche d’oc, Le Trio Tralalala, Trio Cocanha, La Mal Coiffée, Cap aicí, Al canton, La Beluga, Jérôme Vialaret e Arnaud Cance. Una capitada presa en compte pel Conselh general, favorable a l’adesion de l’Ostal Bodon al pòl occitan anonciat en 2009 per ramosar los tres servicis associats en carga de l’occitan.

L’Ostal Bodon es una veirina per l’accion exemplara menada en Avairon per l’occitan, lenga istorica de Roergue. Cada an, de joves (escòlas, licèus, universitats) e de toristas venon descobrir l’ostal naissedor d’un dels escrivans màgers de lenga occitana al sègle XX e son òbra. Una òbra revirada en cinc lengas e presentada per la scenografia realizada per Bernard Cauhapé e sa còla jos la presidéncia de Robert Marty.


Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.