Nissan presentava lo dimècres 6 de setembre de 2017 la nòva Leaf. Un veïcul 100 % electric.

L'estil càmbia, es mai simple. Contrariament al modèl actual, mastòc, las formas de la novèla veitura semblan de se voler far oblidar tot en respectant los còdes de las berlinas naut de gamma.

Son autonomia passa los 350 quilomètres.

Nissan anóncia per aquel veïcul qualques nòvas fonctionalitats :

  • Un sistèma per menar la veitura de faiçon quasi autonòma : lo ProPilot que contraròla la direccion, l'acceleracion, lo fren. Pòt tanben automaticament parcar lo veïcul.
  • Una sistèma e-pedal que permet d'accelerar, de decelerar o de stopar lo lo veïcul amb una soleta pedala. Demòra pasmens una pedala de fren que permet d'alentir la veitura mai fòrtament.

Al nivèl de la poténcia, lo constructor anóncia 150 Ch (110 KW) per un cople de 320 Nm.

Nissan prevei de vendre aquesta nòva Leaf en Euròpa tre 2018.

La primièra Nissan Leaf sortida en 2010 es un dels veïculs electric mai venduts al mond. En 2017 280 000 unitats èran estadas vendudas.

 


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.