finança verda

Un cors de finança verde ven de se dubrir a l'universitat de Montpelhièr

Per la dintrada universitària de 2020 los estudiants de l'universitat de Montpelhièr an poscut s'inscriure a un cors de finança verda. Un Diplòme Universitari (DU) dedicat ven de se dubrir.

Es una primièra an França o cap de formacion d'aquel tipe existissiá pas.

Assegurada per Sébastien Duchêne e Adrien Nguyen-Huu, totes dos mèstres de conferéncias a l'UFR d'economia, aquesta formacion deu preparar los estudiants a una melhora compreneson del ròtle de la finança dins la transicion vèrs una economia duradissa e febla emission carbone.

Los enjòcs ecologics son tals dins las nòstras economias que lor presa en compta es d'ara enlà indispensable en finança.

L'universitat de Montpelhièr classada en segonda posicion dins lo classament de Shanghai 2020 sus la tematica Ecologia comfirma aital son posicionament.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.