finança verda

Un cors de finança verde ven de se dubrir a l'universitat de Montpelhièr

Per la dintrada universitària de 2020 los estudiants de l'universitat de Montpelhièr an poscut s'inscriure a un cors de finança verda. Un Diplòme Universitari (DU) dedicat ven de se dubrir.

Es una primièra an França o cap de formacion d'aquel tipe existissiá pas.

Assegurada per Sébastien Duchêne e Adrien Nguyen-Huu, totes dos mèstres de conferéncias a l'UFR d'economia, aquesta formacion deu preparar los estudiants a una melhora compreneson del ròtle de la finança dins la transicion vèrs una economia duradissa e febla emission carbone.

Los enjòcs ecologics son tals dins las nòstras economias que lor presa en compta es d'ara enlà indispensable en finança.

L'universitat de Montpelhièr classada en segonda posicion dins lo classament de Shanghai 2020 sus la tematica Ecologia comfirma aital son posicionament.


Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.