finança verda

Un cors de finança verde ven de se dubrir a l'universitat de Montpelhièr

Per la dintrada universitària de 2020 los estudiants de l'universitat de Montpelhièr an poscut s'inscriure a un cors de finança verda. Un Diplòme Universitari (DU) dedicat ven de se dubrir.

Es una primièra an França o cap de formacion d'aquel tipe existissiá pas.

Assegurada per Sébastien Duchêne e Adrien Nguyen-Huu, totes dos mèstres de conferéncias a l'UFR d'economia, aquesta formacion deu preparar los estudiants a una melhora compreneson del ròtle de la finança dins la transicion vèrs una economia duradissa e febla emission carbone.

Los enjòcs ecologics son tals dins las nòstras economias que lor presa en compta es d'ara enlà indispensable en finança.

L'universitat de Montpelhièr classada en segonda posicion dins lo classament de Shanghai 2020 sus la tematica Ecologia comfirma aital son posicionament.


Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.