Dins son edicion del mes d'octobre de 2021 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava las possibilitats d'ensenhament en occitan ofèrtas pel servici public.

Suls bancs de l’escòla publica

O sabiatz qu’es possible d’aprene l’occitan a l’escòla publica ? Dins mantuns establiments de la metropòli son prepausats de percors bilingües o d’iniciacion, per lo ben dels escolans.

L’escòla mairala Francis Garnier e l’escòla elementària Marie de Sévigné porgisson a Montpelhièr un ensenhament bilingüe francés-occitan a paritat orària despuòi mai de sièis ans, mas existisson d’autres biaisses d’ensenhament en òc dins las escòlas publicas. Al dintre de las escòlas Anatole France, Olympe de Gouges e Jules Simon, los escolans pòdon beneficiar de 45 mn d’occitan cada setmana, e d’una iniciacion dins las escòlas Alfonsa Daudet e Marie Curie.

Sièis autras comunas de la metropòli – Laveruna, Pinhan, Cornonterral, Juvinhac, Castelnau-lo-Lès e Beaulieu – lo prepausan tanben. « Avèm a còr d’informar los estatjants qu’existís, en mai de las Calandretas, un ensenhament public de tria de l’occitan », nos assabenta Boris Bellanger, adjonch a la Vila de Montpelhièr delegat a las culturas regionalas e al patrimòni immaterial, conselhièr de la metropòli. « Es possible de seguir un ensenhament de la mairala Francis Garnier fins al Licèu Clemenceau, en passant per los collègis Clemenceau, Clémence Royer, Joffre à Montpelhièr, e los de Clapièrs e Vilanòva-lès-Magalona ».

Antau son quasi 1350 escolans que gausisson d’un ensenhament public de l’occitan dins la metropòli. « A l’escòla Marie de Sévigné, i a de classas bilingüas. E aquò congrèa de vocacions quitament au dintre de l’establiment. A la rintrada, ai aculhit cinc novèls escolans, ja escolarizats, qu’an demandat a integrar ma classa bilingüe de CM1-CM2, conta Benoit Bolano, ensenhaire. D'ont mai los escolans començan lèu l’aprendissatge d’una lenga, d'ont mai n’aprendràn aisidament una autra. L’interès dels percors bilingües, es tanben de faire viure la riquesa de la cultura occitana e de far prodèl per que los enfants parlèsson aquela lenga en defòra dels murs de l’escòla ».

Montpellier métropole en commun 5, octobre de 2021.


Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.