Volocopter ven de realizar lo 14 de setembre de 2019 un tèst de son veïcul volant.

Los ensages son estats realizats a Stuttgart en alemanha. Aquò èra lo primièr vòl urban de l'aparelh sul continent europèu.

Baptesat 2X aquel aeronèf volèt prèp del musèu Mercedez-Benz. Lo vòl durèt quatre minutas.

L'aparelh possedís 18 rotors, es alimentat per d'electricitat e pòt volar un vintenat de minutas.

Per aquel tèst degun èra pas present dins la naveta qu'èra menada per un operator al sòl.

D'autras experimentacions son previstas al mes d'octobre. La tòca de la societat es de produsir a la perfin un dròne taxis autonòm.

La concuréncia sus aquel tipe de recerca se nomma : Airbus, Lilium, EHang... Aquela industria es en plen desvolopament. Podriá representar una solucion per los desplacaments futurs dins las grandas aglomeracions.


Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.