Volocopter ven de realizar lo 14 de setembre de 2019 un tèst de son veïcul volant.

Los ensages son estats realizats a Stuttgart en alemanha. Aquò èra lo primièr vòl urban de l'aparelh sul continent europèu.

Baptesat 2X aquel aeronèf volèt prèp del musèu Mercedez-Benz. Lo vòl durèt quatre minutas.

L'aparelh possedís 18 rotors, es alimentat per d'electricitat e pòt volar un vintenat de minutas.

Per aquel tèst degun èra pas present dins la naveta qu'èra menada per un operator al sòl.

D'autras experimentacions son previstas al mes d'octobre. La tòca de la societat es de produsir a la perfin un dròne taxis autonòm.

La concuréncia sus aquel tipe de recerca se nomma : Airbus, Lilium, EHang... Aquela industria es en plen desvolopament. Podriá representar una solucion per los desplacaments futurs dins las grandas aglomeracions.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.