Exotrail
Illustracion comerciala de diferents satellits en mission © Exotrail

La jove societat Exotrail, basada a Massy e a Tolosa, levèt al mes de julhet de 2020, 11 milions d'èuros.

Fondada en 2017, es especializada dins lo desvolopament de motors de satellits a propulsion ionica e de logicials.

La levada de fons es estada facha al prèp de societats de capital risc. Principalament : Karista e Innovacom. IXO Private Equity, NCI-Waterstart, Turenne Capital, 360 Capital, Irdi Soridec Gestion e Bpifrance participèran tanben a l'operacion.

Los motors desvolopats per Exotrail son destinats als pichons satellits. Lo ExoMG nano es dedicat als satellits de 10 a 20 kg. Lo ExoMG micro s'adreça el a de satellits un pauc mai pesucs, que pòdon far fins a 100 kg.

Dos tipes de logicials son desvolopats. Lo primièr permet d'organizar e d'optimizar las missions, d'ajudar a la definicions dels otisses a emplegar en foncion dels besonhs de misa en orbita. A per nom : ExoOPS - Mission Design.

Lo segond tipe de logicial, permet un còp lo satellit mandat dins l'espaci de supervizar la propulcion. Es dich lo ExoOPS - Operations.

La levada de fons de l'estiu de 2020 permetrà de desvolopar las capacitats de producion de la societat e de recrutar.


Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).