Exotrail
Illustracion comerciala de diferents satellits en mission © Exotrail

La jove societat Exotrail, basada a Massy e a Tolosa, levèt al mes de julhet de 2020, 11 milions d'èuros.

Fondada en 2017, es especializada dins lo desvolopament de motors de satellits a propulsion ionica e de logicials.

La levada de fons es estada facha al prèp de societats de capital risc. Principalament : Karista e Innovacom. IXO Private Equity, NCI-Waterstart, Turenne Capital, 360 Capital, Irdi Soridec Gestion e Bpifrance participèran tanben a l'operacion.

Los motors desvolopats per Exotrail son destinats als pichons satellits. Lo ExoMG nano es dedicat als satellits de 10 a 20 kg. Lo ExoMG micro s'adreça el a de satellits un pauc mai pesucs, que pòdon far fins a 100 kg.

Dos tipes de logicials son desvolopats. Lo primièr permet d'organizar e d'optimizar las missions, d'ajudar a la definicions dels otisses a emplegar en foncion dels besonhs de misa en orbita. A per nom : ExoOPS - Mission Design.

Lo segond tipe de logicial, permet un còp lo satellit mandat dins l'espaci de supervizar la propulcion. Es dich lo ExoOPS - Operations.

La levada de fons de l'estiu de 2020 permetrà de desvolopar las capacitats de producion de la societat e de recrutar.


Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.