Exotrail
Illustracion comerciala de diferents satellits en mission © Exotrail

La jove societat Exotrail, basada a Massy e a Tolosa, levèt al mes de julhet de 2020, 11 milions d'èuros.

Fondada en 2017, es especializada dins lo desvolopament de motors de satellits a propulsion ionica e de logicials.

La levada de fons es estada facha al prèp de societats de capital risc. Principalament : Karista e Innovacom. IXO Private Equity, NCI-Waterstart, Turenne Capital, 360 Capital, Irdi Soridec Gestion e Bpifrance participèran tanben a l'operacion.

Los motors desvolopats per Exotrail son destinats als pichons satellits. Lo ExoMG nano es dedicat als satellits de 10 a 20 kg. Lo ExoMG micro s'adreça el a de satellits un pauc mai pesucs, que pòdon far fins a 100 kg.

Dos tipes de logicials son desvolopats. Lo primièr permet d'organizar e d'optimizar las missions, d'ajudar a la definicions dels otisses a emplegar en foncion dels besonhs de misa en orbita. A per nom : ExoOPS - Mission Design.

Lo segond tipe de logicial, permet un còp lo satellit mandat dins l'espaci de supervizar la propulcion. Es dich lo ExoOPS - Operations.

La levada de fons de l'estiu de 2020 permetrà de desvolopar las capacitats de producion de la societat e de recrutar.


Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Tecnologia : Tesla, una entrepresa de robotica ?

Tesla Bot

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada a l'intelligéncia artificiala.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.