Vega
Lançament de Vega lo 2 de setembre de 2020, mission VV16 © Arianespace

Vega : mission VV16 complida

Dins la nuèch del 2 al 3 de setembre de 2020 la pichòta fusada Vega reüssiguèt sa mission : placèt en orbita tot un ramelet de pichons satellits : un cinquantenat. 21 clients, eissits de 13 païses diferents èran concernits.

Las aplicacions pels nano e micosatellits son nombrosas : permeton d'observar la Tèrra, de desvolopar de mejans de comunicacion novèls o de far de recèrcas scientificas ; lor utilizacion es de mai en mai frequenta. En consequéncia las societats en carga dels lançaments son constrenchas d'adaptar lor ofèrta per poder efectuar de missions amb mandadisses multiples.

Vega es una de las responsas europèa a aquela demanda. Son desvolopament es assegurat per Arianespace amb l'ajuda de l'European Space Agency (ESA).

Après lo deganaci de l'an passat en 2019 ont la fusada del vòl 15 foguèt destrucha, lo succès de la mission VV16 torna menar Vega dins la competicion que se dubrís suls lançaments multiples de pichons satellits.

Aquesta competicion serà internacionala e ferotja.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).