KSTAR
Reactor experimental KSTAR © Korea Institute of Fusion Energy

En Corèa del Sud al mes de novembre de 2020, mercés al Korea Superconducting Tokamak Advanced Research (KSTAR), un plasma es estat mantengut pendent 20 segondas a 100 milions de grases Celsius.

Lo precedent recòrd dins lo domèni èra de 8 segondas, datava de 2019. Son los scientifics del KSTAR que lo detenián.

La mestreja d'aquesta tecnologia qu'a per vocacion de crear en laboratòri de pichons solelhs permetrà de produsir d'energia electrica mercés a una matèrias primàrias simplas e abondosa : l'idrogèn.

Per Si-Woo Yoon director del KSTAR Research Center : « Las tecnologias necessàrias per manténer lo plasma sus de longas duradas a 100 milions de grases Celsius son la clau per poder produsir d'energia per fusion, e lo succès del KSTAR, mantenent a nauta temperatura lo plasma pendent 20 segondas, representa un moment important dins la corsa que s'es dubèrta ».

De fach, los centres de recèrcas que se consacran al desvolopament de reactors adaptats son nombroses. Lo centre lo mai important, ITER, fruch d'una collaboracion internacionala, es en Provença a Cadaracha. L'assemblage del reactor debutèt l'an passat.

Diferentas configuracions tecnicas son possiblas, la mai comuna e mai simple es aquela dels tokamaks. Es la configuracion utilizada pels coreans amb lo KSTAR, es tanben la qu'es estada causida pel projècte ITER.

En alemanha una autre concepcion es experimentada al Max Planck Institut, la del stellarator.

La dificultat màger que los engenhaires i son confrontats es de mestrejar lo plasma confinhat dins lo reactor a nauta temperatura.

Los scientifics coreans pensan de poder manténer lo plasma a 100 milions de grases Celsius pendent cinc minuta (300 segondas) en 2025.


Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.