Ze Combi
Basas logisticas de proximitat talas qu'imaginadas per Ze Combi

La societat Ze Combi fondada en 2016 per Cédric Giraud, Francis Allouche e Claude Morellon a Tolosa, s'aprèsta en 2021 après cinc ans de desvolopament, a testar son veïcul electric de liurason. Trabalharà per aquò amb de grands actors del domèni.

Es tota la cadena logistica urbana qu'es estada tornarmai pensada pels fondators de Ze Combi amb per ambicion de propausar un mejan eficaç per assegurar las liurasons del darrièr quilomètre en mitan urban.

Los veïculs son d'en primièr electrics, donc decarbonats, e de pichonas dimencions. Lor autonomia es de 80 quilomètres per una velocitat maximala de 50 km/h. De caissas especialas aisidas de manejar son estadas concebudas per contenir las merças. Cada veïcul ne pòt conténer doas. La carga utila totala es de 400 kg.

La solucion de Ze Combi comprend tanben la creacion de basas logisticas a l'interior de parkings en vila.

La societat prevei d'entamenar la comercializacion de son ofèrta a la fin de l'an.


Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.