Ze Combi
Basas logisticas de proximitat talas qu'imaginadas per Ze Combi

La societat Ze Combi fondada en 2016 per Cédric Giraud, Francis Allouche e Claude Morellon a Tolosa, s'aprèsta en 2021 après cinc ans de desvolopament, a testar son veïcul electric de liurason. Trabalharà per aquò amb de grands actors del domèni.

Es tota la cadena logistica urbana qu'es estada tornarmai pensada pels fondators de Ze Combi amb per ambicion de propausar un mejan eficaç per assegurar las liurasons del darrièr quilomètre en mitan urban.

Los veïculs son d'en primièr electrics, donc decarbonats, e de pichonas dimencions. Lor autonomia es de 80 quilomètres per una velocitat maximala de 50 km/h. De caissas especialas aisidas de manejar son estadas concebudas per contenir las merças. Cada veïcul ne pòt conténer doas. La carga utila totala es de 400 kg.

La solucion de Ze Combi comprend tanben la creacion de basas logisticas a l'interior de parkings en vila.

La societat prevei d'entamenar la comercializacion de son ofèrta a la fin de l'an.


La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.