Lo modul Nauka o MLM
Lo modul Nauka o MLM estacat a l'ISS

Lo 29 de julhet de 2021 lo modul scientific rus Nauka, tanben designat pel sigle MLM, s'es amarrat a l'ISS.

Un problèma susvenguèt qualques temps après : los motors del nòu modul se son alucats çò que provoquèt una mesa en rotacion de l'estacion de 540°.

Lo problèma es estat rapidament corregit e l'estacion es estada reposicionada.

Lo modul Nauka de 20 tonas per un volum interior de 70 m3 es un laboratòri espacial. Ven en plaça del pichon Pirs en fin de vida que s'es destacat abans de se venir destruïre dins l'atmosfèra terrèstra.

Aquel element novèl permetrà als astronautas d'aver mai d'espaci per viure e trabalhar.

Es l'agéncia espaciala russa Roscosmos qu'èra responsabla de sa fabricacion e de sa mesa en plaça.


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.