Lo modul Nauka o MLM
Lo modul Nauka o MLM estacat a l'ISS

Lo 29 de julhet de 2021 lo modul scientific rus Nauka, tanben designat pel sigle MLM, s'es amarrat a l'ISS.

Un problèma susvenguèt qualques temps après : los motors del nòu modul se son alucats çò que provoquèt una mesa en rotacion de l'estacion de 540°.

Lo problèma es estat rapidament corregit e l'estacion es estada reposicionada.

Lo modul Nauka de 20 tonas per un volum interior de 70 m3 es un laboratòri espacial. Ven en plaça del pichon Pirs en fin de vida que s'es destacat abans de se venir destruïre dins l'atmosfèra terrèstra.

Aquel element novèl permetrà als astronautas d'aver mai d'espaci per viure e trabalhar.

Es l'agéncia espaciala russa Roscosmos qu'èra responsabla de sa fabricacion e de sa mesa en plaça.


Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.