Lo modul Nauka o MLM
Lo modul Nauka o MLM estacat a l'ISS

Lo 29 de julhet de 2021 lo modul scientific rus Nauka, tanben designat pel sigle MLM, s'es amarrat a l'ISS.

Un problèma susvenguèt qualques temps après : los motors del nòu modul se son alucats çò que provoquèt una mesa en rotacion de l'estacion de 540°.

Lo problèma es estat rapidament corregit e l'estacion es estada reposicionada.

Lo modul Nauka de 20 tonas per un volum interior de 70 m3 es un laboratòri espacial. Ven en plaça del pichon Pirs en fin de vida que s'es destacat abans de se venir destruïre dins l'atmosfèra terrèstra.

Aquel element novèl permetrà als astronautas d'aver mai d'espaci per viure e trabalhar.

Es l'agéncia espaciala russa Roscosmos qu'èra responsabla de sa fabricacion e de sa mesa en plaça.


Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.