Mission Inspiration4
Vista dempuèi la capsula Crew Dragon del temps de la mission Inspiration4

Lo dimècres 15 de setembre de 2021 la societat SpaceX mandèt en orbita quatre personas.

Aquò èra lo primièr còp dins l'istòria qu'un equipatge non professional èra aital botat en orbita. Los passatgièrs son tornat sus tèrra lo dissabte 18 de setembre. La mission aviá per nom : Inspiration4.

Aqueste estiu las societats Virgin Galactic e Blue Origin an elas tanben experimentat lor dispositiu per desvolopar lo torisme espacial. Mas contrariament a SpaceX se son contentadas de far far a lors passatgièrs un pichon saut en nauta altitud sens los botar en orbita.

Es una capsula Crew Dragon qu'es estada emplegada lo 15 de setembre, capsula que la societat emplega correntament per menar d'astronautas vèrs l'ISS.

L'orbita d'aquesta mission de léser èra prevista a 575 quilomètres d'altitud. Los passagièrs eràn donc un pauc pus luènh de la Tèrra que los astronautas de l'ISS. Son demorats en orbita tres jorns. Faguèron 15 còps lo torn del glòbe terrèstre cada jorn abans de tornar càser.

Es una fusada Falcon 9 que foguèt emplegada per la mesa an orbita de la capsula partida dempuèi lo centre espacial Kennedy en Florida.

Lo comandant de la mission, Jared Isaacman, èra accompanhat de Hayley Arceneaux, Sian Proctor e Chris Sembroski.

Lo vòl èra automatic. Los passatgièrs èran pr'aquò estats formats per prene lo contraròle de l'astronau en cas de problèma.

Inspiration4, Elon Musk e los passatgièrs

Elon Musk e los passatgièrs de la mission Inspiration4


Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Union : armonizacion de la conectica per cargar lo material portatiu

USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.