Mission Inspiration4
Vista dempuèi la capsula Crew Dragon del temps de la mission Inspiration4

Lo dimècres 15 de setembre de 2021 la societat SpaceX mandèt en orbita quatre personas.

Aquò èra lo primièr còp dins l'istòria qu'un equipatge non professional èra aital botat en orbita. Los passatgièrs son tornat sus tèrra lo dissabte 18 de setembre. La mission aviá per nom : Inspiration4.

Aqueste estiu las societats Virgin Galactic e Blue Origin an elas tanben experimentat lor dispositiu per desvolopar lo torisme espacial. Mas contrariament a SpaceX se son contentadas de far far a lors passatgièrs un pichon saut en nauta altitud sens los botar en orbita.

Es una capsula Crew Dragon qu'es estada emplegada lo 15 de setembre, capsula que la societat emplega correntament per menar d'astronautas vèrs l'ISS.

L'orbita d'aquesta mission de léser èra prevista a 575 quilomètres d'altitud. Los passagièrs eràn donc un pauc pus luènh de la Tèrra que los astronautas de l'ISS. Son demorats en orbita tres jorns. Faguèron 15 còps lo torn del glòbe terrèstre cada jorn abans de tornar càser.

Es una fusada Falcon 9 que foguèt emplegada per la mesa an orbita de la capsula partida dempuèi lo centre espacial Kennedy en Florida.

Lo comandant de la mission, Jared Isaacman, èra accompanhat de Hayley Arceneaux, Sian Proctor e Chris Sembroski.

Lo vòl èra automatic. Los passatgièrs èran pr'aquò estats formats per prene lo contraròle de l'astronau en cas de problèma.

Inspiration4, Elon Musk e los passatgièrs

Elon Musk e los passatgièrs de la mission Inspiration4


Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.