Mission Inspiration4
Vista dempuèi la capsula Crew Dragon del temps de la mission Inspiration4

Lo dimècres 15 de setembre de 2021 la societat SpaceX mandèt en orbita quatre personas.

Aquò èra lo primièr còp dins l'istòria qu'un equipatge non professional èra aital botat en orbita. Los passatgièrs son tornat sus tèrra lo dissabte 18 de setembre. La mission aviá per nom : Inspiration4.

Aqueste estiu las societats Virgin Galactic e Blue Origin an elas tanben experimentat lor dispositiu per desvolopar lo torisme espacial. Mas contrariament a SpaceX se son contentadas de far far a lors passatgièrs un pichon saut en nauta altitud sens los botar en orbita.

Es una capsula Crew Dragon qu'es estada emplegada lo 15 de setembre, capsula que la societat emplega correntament per menar d'astronautas vèrs l'ISS.

L'orbita d'aquesta mission de léser èra prevista a 575 quilomètres d'altitud. Los passagièrs eràn donc un pauc pus luènh de la Tèrra que los astronautas de l'ISS. Son demorats en orbita tres jorns. Faguèron 15 còps lo torn del glòbe terrèstre cada jorn abans de tornar càser.

Es una fusada Falcon 9 que foguèt emplegada per la mesa an orbita de la capsula partida dempuèi lo centre espacial Kennedy en Florida.

Lo comandant de la mission, Jared Isaacman, èra accompanhat de Hayley Arceneaux, Sian Proctor e Chris Sembroski.

Lo vòl èra automatic. Los passatgièrs èran pr'aquò estats formats per prene lo contraròle de l'astronau en cas de problèma.

Inspiration4, Elon Musk e los passatgièrs

Elon Musk e los passatgièrs de la mission Inspiration4


Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).