BAe 146, Wright Electric
Avion BAe 146 © Wright Electric

La societat Wright Electric basada als Estats Units, a per ambicion de descarbonar lo transpòrt aerian. Per aquò far desvolopan de motors electrics.

Lor objectiu primièr es d'equipar un avion BAe 146. Aquel aeronèf possedís quatre motors e pòt carrejar fins a 100 passagièrs sus de distàncias cortas.

La durada de vòl de l'aparelh despassariá pas una ora.

Los engenhaires de Wright Electric preveson d'efectuar de tèsts en condiccion reala d'un de lors motors montat sul BAe 146 en 2023. Tres motors demorarián donc encara non electric.

En 2024 passarián a dos motors electrics, la mitat, e a quatre, donc la totalitat, en 2025.

Preveson de metre en servici aquel primièr avion a zèro emision que nomman lo Wright Spirit en 2026.

Après 2040 considèran que los vòls efectuats sus de distàncias inferioras a 1 200 km se podràn far sens emissions mercés als motors que desvolopan.


Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.