BAe 146, Wright Electric
Avion BAe 146 © Wright Electric

La societat Wright Electric basada als Estats Units, a per ambicion de descarbonar lo transpòrt aerian. Per aquò far desvolopan de motors electrics.

Lor objectiu primièr es d'equipar un avion BAe 146. Aquel aeronèf possedís quatre motors e pòt carrejar fins a 100 passagièrs sus de distàncias cortas.

La durada de vòl de l'aparelh despassariá pas una ora.

Los engenhaires de Wright Electric preveson d'efectuar de tèsts en condiccion reala d'un de lors motors montat sul BAe 146 en 2023. Tres motors demorarián donc encara non electric.

En 2024 passarián a dos motors electrics, la mitat, e a quatre, donc la totalitat, en 2025.

Preveson de metre en servici aquel primièr avion a zèro emision que nomman lo Wright Spirit en 2026.

Après 2040 considèran que los vòls efectuats sus de distàncias inferioras a 1 200 km se podràn far sens emissions mercés als motors que desvolopan.


Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Sèrgi Viaule sul libre de Jules Cubaynes 'Camins de guèrra'

Camin de guèrra, Jules Cubaynes

Una critica de Sèrgi Viaule pareguda dins lo jornal La Setmana en 2018.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.