Coma cada an l'associacion de las bibliotècas del Lauragés organiza un concors d'escritura de tèxtes corts. Pòdon èsser en francés o en occitan.

Coma cada an i a una constrencha : lo tèxt deu necessariament començar amb una frasa impausada. Ongan la frasa es : « Son a mudar, e en descargant lo camion, aquí que te tròban un carton de mai. »

Lo genre demòra liure : fantastic, policièr, sciéncia-ficcion, istoric, romanesc, aventura, etc...

Lo tèxt deu far siès paginas (12 000 signes) al mai, numerotadas, croquetadas, non signadas, amb un títol. Sièis còpias papièr son de mandar e une còpia numerica abans lo 17 de febrièr de 2022 a las adreças seguentas : Lector du Val – 27, route de Saint-Léon – F-31450 Noueilles e This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

I a quatre categorias : Escòla primària, Collègi, Licèu, Adulte.

Las entresenhas son sul site de l'associacion : https://www.lecteurduval.org/

Los tèxtes causits seràn publicats e registrats.


Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.