Coma cada an l'associacion de las bibliotècas del Lauragés organiza un concors d'escritura de tèxtes corts. Pòdon èsser en francés o en occitan.

Coma cada an i a una constrencha : lo tèxt deu necessariament començar amb una frasa impausada. Ongan la frasa es : « Son a mudar, e en descargant lo camion, aquí que te tròban un carton de mai. »

Lo genre demòra liure : fantastic, policièr, sciéncia-ficcion, istoric, romanesc, aventura, etc...

Lo tèxt deu far siès paginas (12 000 signes) al mai, numerotadas, croquetadas, non signadas, amb un títol. Sièis còpias papièr son de mandar e une còpia numerica abans lo 17 de febrièr de 2022 a las adreças seguentas : Lector du Val – 27, route de Saint-Léon – F-31450 Noueilles e This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

I a quatre categorias : Escòla primària, Collègi, Licèu, Adulte.

Las entresenhas son sul site de l'associacion : https://www.lecteurduval.org/

Los tèxtes causits seràn publicats e registrats.


Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.