Lo 18 de decembre de 2017 ArianeGroup debutèt la producion d'Ariane 62. Lo primièr vòl es previst en 2020.

Lo programa Ariane 6 es estat lançat per l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) en 2014. L'objectiu es de dotar l'Euròpa d'una familha de fusadas pro competitivas a mand de preservar las capacitats de misa en orbitat dels païses del continent e, de fach, lor independéncia en matèria espaciala.

Dos tipes de fusadas son previstas : l'Ariana 62 e l'Ariana 64.

L'Ariana 64 possedirà quatre boosters e podrà plaçar un pauc mai de 10 tonas en orbita nauta (geostacionara) e fins a 20 tonas en orbita bassa.

L'Ariana 62 mens poderosa amb sos dos boosters podrà metre en orbite geostacionari 5 tonas e en orbita bassa 7 tonas.

Lo site de lançament es actualament en construcion a Koró.

ArianGroup es una coentrepresa d'Airbus e de Safran que compta 9 000 emplegats basats en França e en Alemanha.

ariane

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.