KSTAR
Reactor experimental KSTAR © Korea Institute of Fusion Energy

En Corèa del Sud al mes de novembre de 2020, mercés al Korea Superconducting Tokamak Advanced Research (KSTAR), un plasma es estat mantengut pendent 20 segondas a 100 milions de grases Celsius.

Lo precedent recòrd dins lo domèni èra de 8 segondas, datava de 2019. Son los scientifics del KSTAR que lo detenián.

La mestreja d'aquesta tecnologia qu'a per vocacion de crear en laboratòri de pichons solelhs permetrà de produsir d'energia electrica mercés a una matèrias primàrias simplas e abondosa : l'idrogèn.

Per Si-Woo Yoon director del KSTAR Research Center : « Las tecnologias necessàrias per manténer lo plasma sus de longas duradas a 100 milions de grases Celsius son la clau per poder produsir d'energia per fusion, e lo succès del KSTAR, mantenent a nauta temperatura lo plasma pendent 20 segondas, representa un moment important dins la corsa que s'es dubèrta ».

De fach, los centres de recèrcas que se consacran al desvolopament de reactors adaptats son nombroses. Lo centre lo mai important, ITER, fruch d'una collaboracion internacionala, es en Provença a Cadaracha. L'assemblage del reactor debutèt l'an passat.

Diferentas configuracions tecnicas son possiblas, la mai comuna e mai simple es aquela dels tokamaks. Es la configuracion utilizada pels coreans amb lo KSTAR, es tanben la qu'es estada causida pel projècte ITER.

En alemanha una autre concepcion es experimentada al Max Planck Institut, la del stellarator.

La dificultat màger que los engenhaires i son confrontats es de mestrejar lo plasma confinhat dins lo reactor a nauta temperatura.

Los scientifics coreans pensan de poder manténer lo plasma a 100 milions de grases Celsius pendent cinc minuta (300 segondas) en 2025.


Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.