Detalh d'un de sos CD

Clamenç es a l'òbra

Après Zo... Mai ! que faguèt virar en 2019, Clamenç es a preparar un novèl espectacle. Lo subjècte ? L'actualitat espectaclosa de 2019. Una annada cargada !

Los eveniments màgers de l'an van passar a la molineta umoristica d'aquel artiste de l'agach satiric. Lo tot en lenga occitana. Per ne saupre mai [clicar]

Presentacion : Clamenç, la lenga occitana l'ausiguèt pendent nòu meses abans d'espelir a la vida. Parlèt aquela lenga de longa abans de ne far son mestièr. Foguèt conselhièr pedagogic d'occitan de Losera pendent 25 ans. La retirada venguda decidiguèt d'agachar lo mond de son uèlh umoristic, de n'escriure d'esquèches e de los partejar amb son public.

Los sieus precedents espectacles :

  • Agachs (2010)
  • Fintadas (2011)
  • Relucadas (2012)
  • Vist ! (2013)
  • Còp d'uèlh (2014)
  • Mesclum (2015)
  • Clic d’òc (2016)
  • Tè... Ve ! (2017)
  • Òc-limpià (2018)
  • Zo... mai ! (2019)

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.