La reedicion del Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan es e en preparacion.

Publicat a cò de Trabucaire en 2011 es agotat dempuèi qualques temps.

Son autora Josiana Ubaud dempuèi la parucion de la primièra version arrestèt pas de trabalhar sus la matèria lexicografica occitana e es una edicion corregida e augmentada que propausarà dins qualques temps als lectors.

Los melhoraments que propausarà seràn per part deguts als retorns de sos lectors. Que coma o disiá a la cadena betevé en decembre de 2020 : « Ai agut d'escambis rics amb leis usanciers de mon diccionari que me pausavan de questions. » Aqueles escambis li an permetut d'apondre d'intradas nòvas. Son 8 000 intradas exactament de mai que seràn presenta dins l'edicion venenta.

Un trabalh remirable que demanda seriós e exigéncia e que l'autora perseguís : « Ai jamai calat de legir leis autors occitans lo gredon a la man per relevar çò que me pensavi qu'èra pas dins lo diccionari. »


Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.