La reedicion del Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan es e en preparacion.

Publicat a cò de Trabucaire en 2011 es agotat dempuèi qualques temps.

Son autora Josiana Ubaud dempuèi la parucion de la primièra version arrestèt pas de trabalhar sus la matèria lexicografica occitana e es una edicion corregida e augmentada que propausarà dins qualques temps als lectors.

Los melhoraments que propausarà seràn per part deguts als retorns de sos lectors. Que coma o disiá a la cadena betevé en decembre de 2020 : « Ai agut d'escambis rics amb leis usanciers de mon diccionari que me pausavan de questions. » Aqueles escambis li an permetut d'apondre d'intradas nòvas. Son 8 000 intradas exactament de mai que seràn presenta dins l'edicion venenta.

Un trabalh remirable que demanda seriós e exigéncia e que l'autora perseguís : « Ai jamai calat de legir leis autors occitans lo gredon a la man per relevar çò que me pensavi qu'èra pas dins lo diccionari. »


Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.