JET
Interior del reactor del Joint European Torus (JET) en Anglatèrra © Eurofusion

Una còla de cercaires, Linnea Hesslow e Ola Embréus, jos la direccion del profesor Tünde Fülöp del centre de recèrca Chalmers Department of Physics en Sueda, propausan un biais d'alentir los electrons que son, per part, responsable de la destabilizacion dels plasmas al dintre dels reactors de fusion termonucleara.

Lor trabalh es estat publicat dins la Physical Review Letters del mes de junh de 2017 aquí.

La mestreja del comportament d'aquelas particulas que folastrejan es clau per poder contrarotlar la fusion e produsir d'electricitat.

L'energia de fusion es liberada quora d'atòmes leugièrs se combinan per ne formar de pus gròsses. Per aquò los cal manténer a nauta pression e a una temperatura extremament nauta (150 milions de degrés Celsius). L'objectiu, en clar, es de crear de pichons solelhs.

Aquel procèssus de fusion a pas res a veire amb las tecnicas de fission termonucleara actualament emplegada per produsir d'electricitat. Tecnicas que genèran una quantitat importanta de matèria radioactiva dangierosa. Demai la fission expausa al risc de pèrdre lo contraròle de las reaccions : los reactors pòdon espetar.

Aqueles problèmas son pas presents amb la fusion. La dangierositas de las matèrias primièras es nula d'hydrogèn, los productes de las reaccions son mens dangieroses e i a pas de risque d'explosion, plan lo contrari : en cas de problèma la reaccion s'atuda soleta.

Los cercaires del Chalmers Department of Physics an assajat de definir un protocòl per melhor contrarotlar aquelas reaccions de fusion.

D'importantas recèrcas son actualament menadas pertot dins lo mond. Lo projècte lo mai amblematic es ITER a Cadaracha en Provença. Aquí la comunitat internacionala trabalha a la construccion d'un reactor per la recèrca.

La tòca es de poder mestrejar las reaccions al dintre dels tokamaks (nom dels reactors dedicats a las reaccions de fusion) per fins de desvolopar la producion d'electricitat.

Per ne saupre mai : [Chalmers Department of Physics] - [ITER]


Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.