Lo dimars 6 de febrièr de 2018 la societat SpaceX capitèt de mandar dins l'espaci la primièra fusada Falcon Heavy dempuèi son spacepòrt de Cap Canaveral en Florida.

Carga utila : lo cabriolet roge cerièisa d'Elon Musk, fondator de la societat. Direccion : Mars o la cencha d'asteroïdas del sistèma solar.

Aquela fusada es la mai poderosa mandada en orbit dempuèi las miticas Saturn del programa american Apollo e l'Energia russa.

Los dos boosters son estats recuperats amb succès mas pas lo còrs central que el s'espotiguèt dins l'ocean atlantic.

L'objectiu d'Elon Musk es de concebre de fusadas pro poderosas per dubrir un capitòl novèl de l'istòria de la conquista espaciala : Mars. Per aquò la Falcon Heavy es encara tròp pichona e trabalha sus un autre projècte la Big Falcon Rocket (BFR). A ja son escais : Big Fucking Rocket.

La Big Falcon Rocket, tres còp mai poderosa que la Falcon Heavy, deuriá èsser prèsta per 2020.

Falcon Heavy

Lo Falcon Heavy s'enaira lo 6 de febrièr de 2018


Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.