Lo dimars 6 de febrièr de 2018 la societat SpaceX capitèt de mandar dins l'espaci la primièra fusada Falcon Heavy dempuèi son spacepòrt de Cap Canaveral en Florida.

Carga utila : lo cabriolet roge cerièisa d'Elon Musk, fondator de la societat. Direccion : Mars o la cencha d'asteroïdas del sistèma solar.

Aquela fusada es la mai poderosa mandada en orbit dempuèi las miticas Saturn del programa american Apollo e l'Energia russa.

Los dos boosters son estats recuperats amb succès mas pas lo còrs central que el s'espotiguèt dins l'ocean atlantic.

L'objectiu d'Elon Musk es de concebre de fusadas pro poderosas per dubrir un capitòl novèl de l'istòria de la conquista espaciala : Mars. Per aquò la Falcon Heavy es encara tròp pichona e trabalha sus un autre projècte la Big Falcon Rocket (BFR). A ja son escais : Big Fucking Rocket.

La Big Falcon Rocket, tres còp mai poderosa que la Falcon Heavy, deuriá èsser prèsta per 2020.

Falcon Heavy

Lo Falcon Heavy s'enaira lo 6 de febrièr de 2018


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.