Lo dimars 6 de febrièr de 2018 la societat SpaceX capitèt de mandar dins l'espaci la primièra fusada Falcon Heavy dempuèi son spacepòrt de Cap Canaveral en Florida.

Carga utila : lo cabriolet roge cerièisa d'Elon Musk, fondator de la societat. Direccion : Mars o la cencha d'asteroïdas del sistèma solar.

Aquela fusada es la mai poderosa mandada en orbit dempuèi las miticas Saturn del programa american Apollo e l'Energia russa.

Los dos boosters son estats recuperats amb succès mas pas lo còrs central que el s'espotiguèt dins l'ocean atlantic.

L'objectiu d'Elon Musk es de concebre de fusadas pro poderosas per dubrir un capitòl novèl de l'istòria de la conquista espaciala : Mars. Per aquò la Falcon Heavy es encara tròp pichona e trabalha sus un autre projècte la Big Falcon Rocket (BFR). A ja son escais : Big Fucking Rocket.

La Big Falcon Rocket, tres còp mai poderosa que la Falcon Heavy, deuriá èsser prèsta per 2020.

Falcon Heavy

Lo Falcon Heavy s'enaira lo 6 de febrièr de 2018


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.