Bob Behnken e Doug Hurley
Bob Behnken e Doug Hurley davant la capsula Crew Dragon © NASA

La capsula Crew Dragon es operacionala

Lo dissabte 30 de mai de 2020 la societat estatsunidenca SpaceX mandèt dos astronautas Bob Behnken e Doug Hurley dins l'espaci.

Los Estat Units dependián dempuèi 2011 de Russia per transportar de personas dins l'espaci. Son tornarmai independents.

La nau utilizada es la dicha Crew Dragon, desvolopada especialament per aquò. Es estada lançada via un Falcon 9.

Es lo primièr còp dins l'istòria que d'èssers umans son mandat dins l'espaci per un societat privada e non pas per una institucion estatala.

Los astronautas an poscut aténher l'ISS (Internacional Space Station) sens problèma l'endeman après qualques oras de viatge.

La capsula Crew Dragon es tornada lo dimenge 2 d'agost, tornant menar Bob Behnken e Doug Hurley sus Tèrra. Amariguèt sus l'ocean atlantic dins lo golf de Mexic.

Après aquesta mission Demo-2, d'autras son previstas per SpaceX e son Crew Dragon tre la fin de 2020.


Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.