Bob Behnken e Doug Hurley
Bob Behnken e Doug Hurley davant la capsula Crew Dragon © NASA

La capsula Crew Dragon es operacionala

Lo dissabte 30 de mai de 2020 la societat estatsunidenca SpaceX mandèt dos astronautas Bob Behnken e Doug Hurley dins l'espaci.

Los Estat Units dependián dempuèi 2011 de Russia per transportar de personas dins l'espaci. Son tornarmai independents.

La nau utilizada es la dicha Crew Dragon, desvolopada especialament per aquò. Es estada lançada via un Falcon 9.

Es lo primièr còp dins l'istòria que d'èssers umans son mandat dins l'espaci per un societat privada e non pas per una institucion estatala.

Los astronautas an poscut aténher l'ISS (Internacional Space Station) sens problèma l'endeman après qualques oras de viatge.

La capsula Crew Dragon es tornada lo dimenge 2 d'agost, tornant menar Bob Behnken e Doug Hurley sus Tèrra. Amariguèt sus l'ocean atlantic dins lo golf de Mexic.

Après aquesta mission Demo-2, d'autras son previstas per SpaceX e son Crew Dragon tre la fin de 2020.


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.