Bob Behnken e Doug Hurley
Bob Behnken e Doug Hurley davant la capsula Crew Dragon © NASA

La capsula Crew Dragon es operacionala

Lo dissabte 30 de mai de 2020 la societat estatsunidenca SpaceX mandèt dos astronautas Bob Behnken e Doug Hurley dins l'espaci.

Los Estat Units dependián dempuèi 2011 de Russia per transportar de personas dins l'espaci. Son tornarmai independents.

La nau utilizada es la dicha Crew Dragon, desvolopada especialament per aquò. Es estada lançada via un Falcon 9.

Es lo primièr còp dins l'istòria que d'èssers umans son mandat dins l'espaci per un societat privada e non pas per una institucion estatala.

Los astronautas an poscut aténher l'ISS (Internacional Space Station) sens problèma l'endeman après qualques oras de viatge.

La capsula Crew Dragon es tornada lo dimenge 2 d'agost, tornant menar Bob Behnken e Doug Hurley sus Tèrra. Amariguèt sus l'ocean atlantic dins lo golf de Mexic.

Après aquesta mission Demo-2, d'autras son previstas per SpaceX e son Crew Dragon tre la fin de 2020.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.