Capsula Virgin Hyperloop
La capsula de Virgin Hyperloop abans l'ensag de novembre de 2020

En novembre de 2020 e pel primièr còp, de personas posquèran « viatjar » mercés a un iperlop. Es la societat Virgin Hyperloop basada als Estat Unit que realizèt aquesta performança.

Après de centenats d'ensages sens passatgièrs, la societat se deviá de passar a l'estapa seguenta.

Lo 8 de novembre doas personas foguèron embarcadas dins la capsula de l'iperlop per un ensag : Josh Giegel, cofondator de Virgin Hyperloop, e Sara Luchian, responsabla de « l'experiéncia » passatgièrs.

L'ensag se faguèt dins lo tube experimental DevLoop en Nevada. Aviá per objectiu de provar la fisabilitat del sistèma. Tot s'es plan passat.

An percorut 500 mètres en 15 segondas. Lor velocitat maximala foguèt de 172,8 km/h.

Las capsulas que preveson de construïr deurián poder conténer un vintenat personas.

Aquel ensag permet de posicionar clarament Virgin Hyperloop a la poncha dels desvolopaments que son en cors de pel mond per fin de mestrejar aquesta nòva tecnologia.

Los dos concurents, Hyperloop Transportation Technologies (HTT) present a Tolosa, e lo canadian TransPod que se desvolopa notadament a Lemòtges, ne son pas a aquel punt dins lors desvolopaments.


La Twingo electrica es disponibla

Twingo electrica 2026

Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Musica : entrevista de Guillaume Lopez

Guillaume Lopez

Dins son magazine del mes de novembre de 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Guillaume Lopez.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.