Capsula Virgin Hyperloop
La capsula de Virgin Hyperloop abans l'ensag de novembre de 2020

En novembre de 2020 e pel primièr còp, de personas posquèran « viatjar » mercés a un iperlop. Es la societat Virgin Hyperloop basada als Estat Unit que realizèt aquesta performança.

Après de centenats d'ensages sens passatgièrs, la societat se deviá de passar a l'estapa seguenta.

Lo 8 de novembre doas personas foguèron embarcadas dins la capsula de l'iperlop per un ensag : Josh Giegel, cofondator de Virgin Hyperloop, e Sara Luchian, responsabla de « l'experiéncia » passatgièrs.

L'ensag se faguèt dins lo tube experimental DevLoop en Nevada. Aviá per objectiu de provar la fisabilitat del sistèma. Tot s'es plan passat.

An percorut 500 mètres en 15 segondas. Lor velocitat maximala foguèt de 172,8 km/h.

Las capsulas que preveson de construïr deurián poder conténer un vintenat personas.

Aquel ensag permet de posicionar clarament Virgin Hyperloop a la poncha dels desvolopaments que son en cors de pel mond per fin de mestrejar aquesta nòva tecnologia.

Los dos concurents, Hyperloop Transportation Technologies (HTT) present a Tolosa, e lo canadian TransPod que se desvolopa notadament a Lemòtges, ne son pas a aquel punt dins lors desvolopaments.


França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.