Capsula Virgin Hyperloop
La capsula de Virgin Hyperloop abans l'ensag de novembre de 2020

En novembre de 2020 e pel primièr còp, de personas posquèran « viatjar » mercés a un iperlop. Es la societat Virgin Hyperloop basada als Estat Unit que realizèt aquesta performança.

Après de centenats d'ensages sens passatgièrs, la societat se deviá de passar a l'estapa seguenta.

Lo 8 de novembre doas personas foguèron embarcadas dins la capsula de l'iperlop per un ensag : Josh Giegel, cofondator de Virgin Hyperloop, e Sara Luchian, responsabla de « l'experiéncia » passatgièrs.

L'ensag se faguèt dins lo tube experimental DevLoop en Nevada. Aviá per objectiu de provar la fisabilitat del sistèma. Tot s'es plan passat.

An percorut 500 mètres en 15 segondas. Lor velocitat maximala foguèt de 172,8 km/h.

Las capsulas que preveson de construïr deurián poder conténer un vintenat personas.

Aquel ensag permet de posicionar clarament Virgin Hyperloop a la poncha dels desvolopaments que son en cors de pel mond per fin de mestrejar aquesta nòva tecnologia.

Los dos concurents, Hyperloop Transportation Technologies (HTT) present a Tolosa, e lo canadian TransPod que se desvolopa notadament a Lemòtges, ne son pas a aquel punt dins lors desvolopaments.


Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.