Lo PC Kubb de Bleujour
Lo PC Kubb de Bleujour

Bleujour concep e produsís a Tolosa d'ordinators. L'assemblatge e la fabricacion de l'estructura de lors produches se far en Euròpa mas entrò ara la majoritat dels compausants electronics èran fabricats en Asia, preveson en 2022 de fisar una part de la producion de las cartas maires, còr dels ordinators, a l'entrepresa Syselec basada a Castres.

Amb aquelas cartas lo fabrican afortís son implantacion en Occitània.

L'entrepresa se faguèt coneise amb son pichon PC dich Kubb que lo primièr exemplari foguèt mes en venda en 2014. Dempuèi an diversificada lor ofèrta amb Octo, Wave, Move o encara de PC portables.

Los engenhaires de Bleujour assajan de definir d'ordinators adaptats a totes los besonhs. Son atentius al bruch que pòdon far, e lor gamma comprend de PC completament silencioses, sens ventadors. Al nivèl de la poténcia l'ofèrta es multipla : lo client pòt causir entre diferents processors. Cadun es quasi liure de far son ordinator a la carta.

Al nivèl dels sistèmas d'explechacion, los PC pòdon èsser verge o equipat de Linux o Windows.


Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).