Lo PC Kubb de Bleujour
Lo PC Kubb de Bleujour

Bleujour concep e produsís a Tolosa d'ordinators. L'assemblatge e la fabricacion de l'estructura de lors produches se far en Euròpa mas entrò ara la majoritat dels compausants electronics èran fabricats en Asia, preveson en 2022 de fisar una part de la producion de las cartas maires, còr dels ordinators, a l'entrepresa Syselec basada a Castres.

Amb aquelas cartas lo fabrican afortís son implantacion en Occitània.

L'entrepresa se faguèt coneise amb son pichon PC dich Kubb que lo primièr exemplari foguèt mes en venda en 2014. Dempuèi an diversificada lor ofèrta amb Octo, Wave, Move o encara de PC portables.

Los engenhaires de Bleujour assajan de definir d'ordinators adaptats a totes los besonhs. Son atentius al bruch que pòdon far, e lor gamma comprend de PC completament silencioses, sens ventadors. Al nivèl de la poténcia l'ofèrta es multipla : lo client pòt causir entre diferents processors. Cadun es quasi liure de far son ordinator a la carta.

Al nivèl dels sistèmas d'explechacion, los PC pòdon èsser verge o equipat de Linux o Windows.


Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.