Lo PC Kubb de Bleujour
Lo PC Kubb de Bleujour

Bleujour concep e produsís a Tolosa d'ordinators. L'assemblatge e la fabricacion de l'estructura de lors produches se far en Euròpa mas entrò ara la majoritat dels compausants electronics èran fabricats en Asia, preveson en 2022 de fisar una part de la producion de las cartas maires, còr dels ordinators, a l'entrepresa Syselec basada a Castres.

Amb aquelas cartas lo fabrican afortís son implantacion en Occitània.

L'entrepresa se faguèt coneise amb son pichon PC dich Kubb que lo primièr exemplari foguèt mes en venda en 2014. Dempuèi an diversificada lor ofèrta amb Octo, Wave, Move o encara de PC portables.

Los engenhaires de Bleujour assajan de definir d'ordinators adaptats a totes los besonhs. Son atentius al bruch que pòdon far, e lor gamma comprend de PC completament silencioses, sens ventadors. Al nivèl de la poténcia l'ofèrta es multipla : lo client pòt causir entre diferents processors. Cadun es quasi liure de far son ordinator a la carta.

Al nivèl dels sistèmas d'explechacion, los PC pòdon èsser verge o equipat de Linux o Windows.


Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.