Lo PC Kubb de Bleujour
Lo PC Kubb de Bleujour

Bleujour concep e produsís a Tolosa d'ordinators. L'assemblatge e la fabricacion de l'estructura de lors produches se far en Euròpa mas entrò ara la majoritat dels compausants electronics èran fabricats en Asia, preveson en 2022 de fisar una part de la producion de las cartas maires, còr dels ordinators, a l'entrepresa Syselec basada a Castres.

Amb aquelas cartas lo fabrican afortís son implantacion en Occitània.

L'entrepresa se faguèt coneise amb son pichon PC dich Kubb que lo primièr exemplari foguèt mes en venda en 2014. Dempuèi an diversificada lor ofèrta amb Octo, Wave, Move o encara de PC portables.

Los engenhaires de Bleujour assajan de definir d'ordinators adaptats a totes los besonhs. Son atentius al bruch que pòdon far, e lor gamma comprend de PC completament silencioses, sens ventadors. Al nivèl de la poténcia l'ofèrta es multipla : lo client pòt causir entre diferents processors. Cadun es quasi liure de far son ordinator a la carta.

Al nivèl dels sistèmas d'explechacion, los PC pòdon èsser verge o equipat de Linux o Windows.


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.