Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023
Tèst dels motors de la Super Heavy lo 9 de febrièr de 2023 a Boca Chica, Texas

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Aqueste còp son estats alucats trenta un motors de cotria suls trenta tres. Un dels motors foguèt pas alucat pels ingeniaires e aguèran de n'escantir un que foncionavan pas coma cal. La manca de dos motors segon Elon Musk tornariá pas metre en causa la mesa en orbita del Starship.

Los ensages d'aquel veïcul espacial novèl e de la fusada concebuda per lo menar dins l'espaci debutèran en 2020, après los primièrs saut del Starhopper en 2019 que prefigurava l'aparelh de venir. Aqueles tèsts, suborbitals, foguèron efectuats sus d'aparelhs nommats SN (per Serial Number) entre 2020 e 2021. Lo SN15 en 2021 se pausèt coma cal al mes de mai.

Manca desenant al constructor de mandar lo veïcul dins l'espaci e de lo recuperar. Es per aquò que la fusada Super Heavy es estada concebuda. Lo ensages del 9 de febrièr concernissián los motors d'aquela fusada.

Un tèst complet amb un mandadís dins l'espaci del Starship e sa recuperacion sus Tèrra es previst pel mes de març de 2023.

Los Raptors de la Super Heavy

Los 33 motors de la Super Heavy abans lo tèst

Motor Raptor

Un motor dich Raptor


Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.