Lo lògo d'AstroForge
Lo lògo d'AstroForge en 2023

En 2022 la societat estatsunidenca, AstroForge, levèt de fonzes. L'objectius de sos creators es de minar d'asteroïdes.

Aquel tipe d'iniciativa es pas la primièra. En 2009 foguèt creada la societat Arkyd Astronautics, qu'anava venir Planetary Resources. Peter Diamandis n'èra lo director, Chris Lewicki lo president. En 2013 David Grump creava Deep Space Industries amb lo meteis objectiu : minar d'asteroïdes.

Los actors d'aquelas doas entitas faguèran mèuca, jamai non posquèron pas tornar menar sus Tèrra cap de matèria e dempuèi d'annadas fan pas pus parlar d'elas.

AstroForge, novèla venguda pensa de se poder vengar de las dificultats ligadas a aquel tipe d'industria. La societat es estada creada en genièr de 2022 per Matt Gialich e Jose Acain. Es basada en California e posquèt levar al mes de mai de 2022 13 milion de dollars.

Lo primièr ensage dins l'espaci es previst per 2023. L'objectiu non serà pas de minar un asteroïde dins l'espaci prigond, mas simplament d'esprovar en orbita bassa los aparelhs de rafinatge sus un escapolon de matèria menat dempuèi la Tèrra. Aqueste escapolon contendrà de platin. Se l'aparelh fonciona ben aquel platin serà isolat del demai de matèria.


Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.