Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024
Recuperacion del booster Super Heavy B12 lo 13 d'octobre de 2024 © SpaceX

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Doas causas èran esperadas : recuperar lo booster Super Heavy B12 e reüssir a tornar menar l'astronau Starship S30 sul lòc convengut amb una bona precision.

Los engeniaires de SpaceX capitèran suls dos punts.

Los motors per la partença de la fusada se son totes alucats. Qualques minutas après, la deseparacion entre lo booster e lo Starship se faguèt sens problèma. Lo booster puèi, tornèt enré per se pausar delicatament coma previst sul site d'ont èra partir.

Lo Starship de son costat contunhèt son camin. Montèt a mai de dos cents quilomètres de naut. Son vòl durèt mai d'una mièja ora. Enfin se venguèt pausar dins l'ocean Indian. Exactament ont aquò èra previst e d'un biais perfièchament contrarotlat.

Lo Starship S29 sofriguèt pendent lo quatren vòl d'ensag al mes de junh. Sa proteccion termica èra insufisenta. Las modificacions aportadas semblan d'aver melhorada la resisténcia dels Starships. L'armatura del S30 sofriguèt mens dels temps de son intrada dins l'atmosfèra terrèstra lo 13 d'octobre.

Manca encara per que lo duo Super Heavy, Starship, siá operacional de recuperar l'astronau.

Aquel cinquen ensag confirma la superioritat de SpaceX al nivèl internacional per las mesas en orbitas, bassa o lonhdana, al còp de cargas leugièras, pesugas, de capsulas o, deman, d'astronaus coma lo Spaceship. Sa superioritat es notadament deguda al fach que pòt recuperar los boosters e aital far mermar los còstes de produccion de las fusadas.

L'entrepresa dubrís la via a una exploracion del sistèma solar d'un tipe novèl. Non pas simplament mercés a de sondas espacialas mas via la preséncia in situ d'èssers umans. Es lo Starship que causiguèt la NASA per la mission Artemis que deu tornar menar d'astronautas sus la Luna dins las annadas que venon.

Elon Musk, que dirigís SpaceX, pensa a la planeta Mars dempuèi la debuta. Lo Starship que desvolopa a clarament per vocacion de venir l'aparelh de transit pels umans e per las merças entre la Tèrra e Mars. L'ensag del 13 d'octobre de 2024 dubrís la via.

De notar que SpaceX trabalha tanben al desvolopament dels apleches necessaris a las comunicacions amb lo desvolopament del sistèma Starlink : comunicacion d'una astronau a l'autra e entre las astronaus e lo sòl terrian.

*

Super Heavy Raptors

Lo Starship S30 intra dins l'atmosfèra lo 13 d'octobre de 2024 © SpaceX

*

Super Heavy Raptors

Los motors Raptor del Super Heavy B12 del temps de la partença de la fusada © SpaceX


Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Sèrgi Viaule sul libre de Jules Cubaynes 'Camins de guèrra'

Camin de guèrra, Jules Cubaynes

Una critica de Sèrgi Viaule pareguda dins lo jornal La Setmana en 2018.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.