Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024
Recuperacion del booster Super Heavy B12 lo 13 d'octobre de 2024 © SpaceX

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Doas causas èran esperadas : recuperar lo booster Super Heavy B12 e reüssir a tornar menar l'astronau Starship S30 sul lòc convengut amb una bona precision.

Los engeniaires de SpaceX capitèran suls dos punts.

Los motors per la partença de la fusada se son totes alucats. Qualques minutas après, la deseparacion entre lo booster e lo Starship se faguèt sens problèma. Lo booster puèi, tornèt enré per se pausar delicatament coma previst sul site d'ont èra partir.

Lo Starship de son costat contunhèt son camin. Montèt a mai de dos cents quilomètres de naut. Son vòl durèt mai d'una mièja ora. Enfin se venguèt pausar dins l'ocean Indian. Exactament ont aquò èra previst e d'un biais perfièchament contrarotlat.

Lo Starship S29 sofriguèt pendent lo quatren vòl d'ensag al mes de junh. Sa proteccion termica èra insufisenta. Las modificacions aportadas semblan d'aver melhorada la resisténcia dels Starships. L'armatura del S30 sofriguèt mens dels temps de son intrada dins l'atmosfèra terrèstra lo 13 d'octobre.

Manca encara per que lo duo Super Heavy, Starship, siá operacional de recuperar l'astronau.

Aquel cinquen ensag confirma la superioritat de SpaceX al nivèl internacional per las mesas en orbitas, bassa o lonhdana, al còp de cargas leugièras, pesugas, de capsulas o, deman, d'astronaus coma lo Spaceship. Sa superioritat es notadament deguda al fach que pòt recuperar los boosters e aital far mermar los còstes de produccion de las fusadas.

L'entrepresa dubrís la via a una exploracion del sistèma solar d'un tipe novèl. Non pas simplament mercés a de sondas espacialas mas via la preséncia in situ d'èssers umans. Es lo Starship que causiguèt la NASA per la mission Artemis que deu tornar menar d'astronautas sus la Luna dins las annadas que venon.

Elon Musk, que dirigís SpaceX, pensa a la planeta Mars dempuèi la debuta. Lo Starship que desvolopa a clarament per vocacion de venir l'aparelh de transit pels umans e per las merças entre la Tèrra e Mars. L'ensag del 13 d'octobre de 2024 dubrís la via.

De notar que SpaceX trabalha tanben al desvolopament dels apleches necessaris a las comunicacions amb lo desvolopament del sistèma Starlink : comunicacion d'una astronau a l'autra e entre las astronaus e lo sòl terrian.

*

Super Heavy Raptors

Lo Starship S30 intra dins l'atmosfèra lo 13 d'octobre de 2024 © SpaceX

*

Super Heavy Raptors

Los motors Raptor del Super Heavy B12 del temps de la partença de la fusada © SpaceX


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.