ondas-gravitacionalas11/02/16 - I son ben ! Un sègle après lor predicion d'ondas gravitacionalas son estadas detectadas. Los detalhs d'aquela descobèrta fondamentala venon d'èsser publicats dins la Physical Review Letters del 11 de febrièr de 2016 [aquí]

Son los fisicians que trabalhan amb los instruments LIGO (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory al Estats Units) e Virgo (interferomètre basat a Pisa en Euròpa) qu'an facha aquela descobèrta.

Es via de lasers sincronizats que las mesuras son estadas efectuadas. Lors desincronizacions son las traças de modificacions localas de l'espaci-temps, aicí del passatge d'ondas gravitacionalas.

Son aquelas desincronizacions que son estadas mesuradas lo 14 de septembre de 2015 entre doas installacions bessonas : la de Loïsiana e la de l'Estat de Washington a 3 000 quilomètres de distància. Après un trabalh de verificacion menimós la conclusion es tombada : avián ben aquel jorn registrat lo passatge d'ondas gravitacionalas. Demai sabon quala es l'origina d'aquelas ondas : la fusion de dos traucs negres.

Los experiments que son a se montar, basats sus las tecnologias emplegadas per detectar aquelas ondas, van permetre de dubrir de camps novèls en fisica fondamentala, mai que mai en astrofisica experimentala. Los fisicians van poder mesurar de paramètres entrò aquí inaccessibles, e aital obténer d'informacions novèlas sus l'estructura de l'univèrs. Es coma se venián d'aver non pas sonque de melhoras lunetas mas d'uèlhs novèls. Mai que la lutz, per agachar çò que se passa endacòm a de milliard d'annadas-lutz, an ara las ondas gravitacionalas que son la traça d'eveniments gigants, coma la fusion observada en septembre de 2015 de dos traucs negres.

Ligams : [LIGO] - [Virgo] - [Physical Review Letters]


Espaci : primièra mission privada Ax-1

Visual de la mission Ax-1

Divendre 8 d'abril de 2022 dempuèi lo centre espacial Kennedy en Florida, una còla de quatre astronautas partiguèt per l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS).

Astronomia : lo telescòpi James Webb es dins l'espaci

Ariane 5 lo 25/12/2021

Lo dissabte 25 de decembre de 2021 dempuèi lo centre espacial de Kourou en Guaiana, es estat mandat dins l'espaci lo telescòpi James Webb (JWST).

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.