Detalh d'un de sos CD

Clamenç es a l'òbra

Après Zo... Mai ! que faguèt virar en 2019, Clamenç es a preparar un novèl espectacle. Lo subjècte ? L'actualitat espectaclosa de 2019. Una annada cargada !

Los eveniments màgers de l'an van passar a la molineta umoristica d'aquel artiste de l'agach satiric. Lo tot en lenga occitana. Per ne saupre mai [clicar]

Presentacion : Clamenç, la lenga occitana l'ausiguèt pendent nòu meses abans d'espelir a la vida. Parlèt aquela lenga de longa abans de ne far son mestièr. Foguèt conselhièr pedagogic d'occitan de Losera pendent 25 ans. La retirada venguda decidiguèt d'agachar lo mond de son uèlh umoristic, de n'escriure d'esquèches e de los partejar amb son public.

Los sieus precedents espectacles :

  • Agachs (2010)
  • Fintadas (2011)
  • Relucadas (2012)
  • Vist ! (2013)
  • Còp d'uèlh (2014)
  • Mesclum (2015)
  • Clic d’òc (2016)
  • Tè... Ve ! (2017)
  • Òc-limpià (2018)
  • Zo... mai ! (2019)

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.