nigela-damasquinaExtrach de Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (pagina 13 - Trabucaire - 2005) :

"Nigella Damascena

"Nigèla Damasquina. Tota lingesa e finor. Deligada, sopla e prima que se vei gaireben a travèrs e que sembla facha pas que de fils. Ges de susfàcia mas de linhas ondejantas. Aquí ont t'esperavas a trobar una fuèlha o un braç, veses una ret de brins de seda, folhòlas verdas o venulas blavas que dessenhan dins l'èr una idèa de braç o de fuèlha. Al lòc de popa, d'entrelaces qu'empresonan de trocilhons de cèl. A tombat tota matèria, s'es facha linhas que sarran de vuèg, non l'espès de la carn. S'es volguda estòfa reducha a son teissum. Magra ? Pas tanpauc. Plena que gròssa de corbas e de gaubis. Lo mofle de l'elegància e lo pes de la leugieretat. Son sol espaci plen es la coròla. Coròla d'un blau clar a te far creire al paradís qu'auriá perdut qualques degots per los estremar aquí. Un coròla coma d'uèlhs d'àngels. Vertat, de cèl empresonat."


Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.