nigela-damasquinaExtrach de Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (pagina 13 - Trabucaire - 2005) :

"Nigella Damascena

"Nigèla Damasquina. Tota lingesa e finor. Deligada, sopla e prima que se vei gaireben a travèrs e que sembla facha pas que de fils. Ges de susfàcia mas de linhas ondejantas. Aquí ont t'esperavas a trobar una fuèlha o un braç, veses una ret de brins de seda, folhòlas verdas o venulas blavas que dessenhan dins l'èr una idèa de braç o de fuèlha. Al lòc de popa, d'entrelaces qu'empresonan de trocilhons de cèl. A tombat tota matèria, s'es facha linhas que sarran de vuèg, non l'espès de la carn. S'es volguda estòfa reducha a son teissum. Magra ? Pas tanpauc. Plena que gròssa de corbas e de gaubis. Lo mofle de l'elegància e lo pes de la leugieretat. Son sol espaci plen es la coròla. Coròla d'un blau clar a te far creire al paradís qu'auriá perdut qualques degots per los estremar aquí. Un coròla coma d'uèlhs d'àngels. Vertat, de cèl empresonat."


Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.