nigela-damasquinaExtrach de Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (pagina 13 - Trabucaire - 2005) :

"Nigella Damascena

"Nigèla Damasquina. Tota lingesa e finor. Deligada, sopla e prima que se vei gaireben a travèrs e que sembla facha pas que de fils. Ges de susfàcia mas de linhas ondejantas. Aquí ont t'esperavas a trobar una fuèlha o un braç, veses una ret de brins de seda, folhòlas verdas o venulas blavas que dessenhan dins l'èr una idèa de braç o de fuèlha. Al lòc de popa, d'entrelaces qu'empresonan de trocilhons de cèl. A tombat tota matèria, s'es facha linhas que sarran de vuèg, non l'espès de la carn. S'es volguda estòfa reducha a son teissum. Magra ? Pas tanpauc. Plena que gròssa de corbas e de gaubis. Lo mofle de l'elegància e lo pes de la leugieretat. Son sol espaci plen es la coròla. Coròla d'un blau clar a te far creire al paradís qu'auriá perdut qualques degots per los estremar aquí. Un coròla coma d'uèlhs d'àngels. Vertat, de cèl empresonat."


País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.