nigela-damasquinaExtrach de Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (pagina 13 - Trabucaire - 2005) :

"Nigella Damascena

"Nigèla Damasquina. Tota lingesa e finor. Deligada, sopla e prima que se vei gaireben a travèrs e que sembla facha pas que de fils. Ges de susfàcia mas de linhas ondejantas. Aquí ont t'esperavas a trobar una fuèlha o un braç, veses una ret de brins de seda, folhòlas verdas o venulas blavas que dessenhan dins l'èr una idèa de braç o de fuèlha. Al lòc de popa, d'entrelaces qu'empresonan de trocilhons de cèl. A tombat tota matèria, s'es facha linhas que sarran de vuèg, non l'espès de la carn. S'es volguda estòfa reducha a son teissum. Magra ? Pas tanpauc. Plena que gròssa de corbas e de gaubis. Lo mofle de l'elegància e lo pes de la leugieretat. Son sol espaci plen es la coròla. Coròla d'un blau clar a te far creire al paradís qu'auriá perdut qualques degots per los estremar aquí. Un coròla coma d'uèlhs d'àngels. Vertat, de cèl empresonat."


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.