nigela-damasquinaExtrach de Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (pagina 13 - Trabucaire - 2005) :

"Nigella Damascena

"Nigèla Damasquina. Tota lingesa e finor. Deligada, sopla e prima que se vei gaireben a travèrs e que sembla facha pas que de fils. Ges de susfàcia mas de linhas ondejantas. Aquí ont t'esperavas a trobar una fuèlha o un braç, veses una ret de brins de seda, folhòlas verdas o venulas blavas que dessenhan dins l'èr una idèa de braç o de fuèlha. Al lòc de popa, d'entrelaces qu'empresonan de trocilhons de cèl. A tombat tota matèria, s'es facha linhas que sarran de vuèg, non l'espès de la carn. S'es volguda estòfa reducha a son teissum. Magra ? Pas tanpauc. Plena que gròssa de corbas e de gaubis. Lo mofle de l'elegància e lo pes de la leugieretat. Son sol espaci plen es la coròla. Coròla d'un blau clar a te far creire al paradís qu'auriá perdut qualques degots per los estremar aquí. Un coròla coma d'uèlhs d'àngels. Vertat, de cèl empresonat."


Conte : 'L'enfant polit' de Joan Bodon

Lo Drac

Lo conte L'enfant polit de Joan Bodon foguèt publicat dins lo recuèlh Contes del Drac en 1975.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.