Lo tambornet es un jòc de bala. Ven de l'ancian jòc de Longa Palma que son origina remonta al sègle XVI. Aquò's un espòrt tradicional de la region de Montpelhièr.
Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.
Lo 27 de genièr de 2018 se debanèt a Montpelhièr una jornada d'estudis ReDoc-LLACS.
Portava sus la colleccion « Messatges » de l'IEO (1945-1960).
La comunicacion de Yan Lespoux èra dedicada al numèro manifèst de la revista Oc. Numèro triple per la annadas 1946, 1947 e 1948. Aquela comunicacion es estada publicada sul site Occitanica.
Joan Francé Courouau balhava lo 29 de genièr de 2015 a l'Universitat Paul Valéry a Montpelhièr dins
l'encastre de las Jornadas d'Estudi CAPES, una conferéncia titolada : Los mites dins La
Santa Estela del Centenari.
Estudiava aquí lo libre de Joan Bodon dins sa relacions als mites. N'identificava quatre.
Presentan çai-jos la tièra dels mites citats e per cadun un extrach de la presentacion que ne far Sénher Courouau. Lo ligam vèrs l'article archivat sus Occitanica es a la fin de l'article.
Un article de Joan Fourié dins la revista Lou Felibrige mai/junh de 2007.
Un article de Dòna Delcamp dins la revista La Rampelada (numèro 86, 1948). Ortografia modernizada.
A l'escasença del XIen congrès de l'AIEO en 2014, Joan-Ives Casanòva balhèt un conferéncia titolada : Mirau de l'escritura e escritura dau mirau : la literatura occitana de uei.
La plega IEO de Nadal es es soscripcion al pretz de 48 èuros fins al 31 d'octobre de 2018.
Quatres libres son propausats.
Extrach del libre Temps tres de Robèrt Lafont.
La dintrada de l'aperitiu occitan a París, l'Aper'Òc, aguèt luòc ongan lo dimars 11 de setembre de 2018.
Los oraris e lo luòc càmbian pas : de 19 a 21 oras, 44 carrièra Gabriel-Lamé, París 12en, M° cours St Emilion, sala Maurice Solignac.
Atention pas d'aperitu lo 18/09/18, lo que ven se farà lo 25/09/18.
L'Aper'Òc : un cors de lenga, de discutidas, de cançons, l'estudi de tèxtes, del vocabulari, de lecturas...
Sètz totes benvenguts per aprene la lenga occitana.
Per ne saupre mai [clicar]
En 2014 a l'Universitat de Perpinhan Via Domitia, Christel Rubiella presentava son memòri de Master 2 sul muditge selectiu.
Lo centre de formacion APRENE sus son site publica lo tèxt. Aquí çai jos son introduccion e lo ligam.
La rintrada 2012-2013 representèt per ieu una annada particulara perque participavi a la dobertura d'una novèla Calandreta.
Ongan en 2018 se debanarà lo 3 e 4 d'agost lo festenal
Sant Juèri a l'ora occitana.
Dos jorn d'animacions dins aquela vila d'Albigés amb al programa :
Fruch d'una collaboracion entre lo Musèu de la prefectura de Hyogo e lo Musèu Soulages, se tendrà fins al 4 de novembre de 2018 a Rodés la mòstra Gutai, l'espace et le temps.
Coma cada an se farà la pujada al Pòrt de Salau.
Ongan es lo dimenge 5 d'agost que se debanarà aquel eveniment organizat pel CAOC e l'association ASPIC.
Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.
René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.
Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.
Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.
Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.