Las equipas d'Euro-mania son a l'iniciativa del primièr manual escolar europèu !

Euro-mania es un grop de cercaires e de pedagògs que trabalhan sus l'intercompreneson entre las lengas romanas. Ven de publicar (2008) un manual d'aprendissatge en occitan : Apreni amb las lengas.

Thierry Cornillon, de Flor Enversa, organiza un estagi suls trobadors a París lo 9 e 10 d'abrial (14h-18h e 10h30-18h). Per cantar, o simplament descubrir o re-descubrir aqueste repertòri !

Venetz nombroses  !

Entresenhas aquí e bulletin d'inscripcion aquí (inscripcions avant lo 15 de març 105€ + 20€)

Centre de musica medievale de parís - 47, rue Bobillot - 75013 Paris - France - (33) (0)1 45 80 74 49

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.

L'occitan, lenga de uèi. L'ONISEP ajuda los estudiants amb una brocadura consacrada als mestièrs accessibles mercés a la lenga occitana [ligam]

Succès per la primièra dictada occitana a París. Organizada pel Paname Occitania Studio recampèt entre 15 e 20 personas lo dimars 1 de febrièr de 2011 a la FNAA. Membres del Club occitan de Noisy le Grand e dels Amics de lenga d'Òc faguèron prodèl per far de l'eveniment una vertadièra fèsta de la lenga occitana. Òsca.

Lo Tèxt èra tirat d'una novèla de Joan-Claudi Foret, L'Infèrn Roge.

Aquí çai-jos dos tèxtes eissits dels actes del congrès de toponimia d'Aush que se debanèt en 2007.

La dictada occitana a París se farà a l'aperitiu occitan, lo dimars 1 de febrièr de 2011, las entresenhas son aquí

En 2011 Enric Latièra convidava lo mond a se mesfisar.

Cofret Rasims de Luna - CD + libret

Presentacion de l'editor : "Lo 19 de junh de 2008, l'opera Comèdia de Montpelhièr aculhissiá un dels grands eveniments del centenari de Max Roqueta : un concèrt excepcional que recampava, jos la direccion de Laurent Audemard, un ensemble de 5 musicians, de 4 cantaires, e d'un diseire per celebrar en musicas l'òbra poetica de l'escrivan occitan.

Ivèrn de 2011 - Amics de la lenga d'òc - Programa

• Dissabte 8 de genièr, 14h30 universitat de drech sala 110 Panteon. Per començar Domitille Vigneron nos presentarà lo sieu darrièr CD Sénher Dalfin, enfin per contunhar, lecturas poeticas de Gui Matieu<.

• Dissabte 5 de febrièr, 14h30 a Ceus 92330, 3bis carrièra Margerite Renaudin (sala del primièr sul cinèma Le Trianon). En collaboracion amb Los Miègjornals de Ceus e la Velhada d'Auvernha, conferéncia de Felip Martel professor a l'universitat de Montpelhièr, parlarà del sieu libre Les Félibres et leur temps, Renaissance d'Oc et opinion (1850-1914) paregut a las premsas universitàrias de Bordèu. Evocarà tanben las originas del felibrige parisenc.

06-11-2010 - Informacion - Besièrs : Claudi Alranc prèsta sa pluma a la vila de Besièrs.

"Aprèp d'escambis nombroses sus la situacion de la creacion regionala e lo ròtle iniciaire qu'aguèron istoricament las ciutats dins la vida culturala, la Vila de Besièrs pren una iniciativa originala, votada al Conselh Municipal. 

Teatre : Aristofanada, Femnas al Poder.

"Aquela creacion de La Rampe TIO posa a la font del teatre mediterranèu, aquel de Grécia, aquel d'Aristophane. Aristofanada, Femnas al Poder es un teatre de la ciutat que vòl èsser lo rebat de la societat per esclairar demercé lo rire los ciutadans-espectators. Aquela creacion tracta de subjèctes serioses e d'actualitat sempitèrna dins la societat dels òmes, amb la distància critica permesa per la galejada e la farsa.

Lo programa es [aquí]

Blòg. René Merle nos presenta l'istòria de la cançon La Libertat pareguda dins lo jornal provençal La Sartan en 1892 [ligam]

Tu que siás arderosa e nusa
Tu qu'as sus leis ancas tei ponhs
Tu qu'as una votz de cleron
Uei sòna sòna sòna a plens parmons
Ò bòna musa

[...]

Novembre de 2010, la FELCO comunica.

Avèm aprés amb emocion e tristessa la despartida d'Elèna Gracia-Cabanes a l'edat de 91 ans.

Desapareis amb ela un tròç de l'istòria de la lucha longa per l'occitan dins l'Educacion Nacionala. Mestressa d'escòla tre las annadas 40, ja engatjada dins la practica de la pedagogia inventada per Celestin Freinet, es lèu conscienta de l'importància de la presa en compte de la lenga dels mainatges, l'occitan dins sa region.

Sus l'istòria de l'ensenhament de l'occitan a l'Universitat de Tolosa.

La romanistica qu’es a l’encòp un movement de cercaires e l'ensems dels estudis consagrats a las lengas romanicas en diacronia e en sincronia, foguèt lo vector dels estudis occitans a l'universitat de Tolosa. Es dins l’encastre d’aquela disciplina que s’es establit e desvolopat l’ensenhament de çò que sonam al jorn de uèi l’occitan a l’universitat de Tolosa.

L'associacion valenciana Òc-Valéncia publica una edicion numerica de la dicha de Tolosa (1416) de Sant Vincent Ferrer (presentacion en catalan tèxt original en occitan) [ligam]

Tanben de conéisser l'edicion de l'Ecole des Chartes (presentacion en francés tèxt original en occitan) [ligam]

L'IDECO comunica. "IEO edicions, pichòtas novèlas del front..."

[ligam]