Sus l'istòria de l'ensenhament de l'occitan a l'Universitat de Tolosa.
La romanistica qu’es a l’encòp un movement de cercaires e l'ensems dels estudis consagrats a las lengas romanicas en diacronia e en sincronia, foguèt lo vector dels estudis occitans a l'universitat de Tolosa. Es dins l’encastre d’aquela disciplina que s’es establit e desvolopat l’ensenhament de çò que sonam al jorn de uèi l’occitan a l’universitat de Tolosa.
Document : la mapa d'Avairon de l'IOA. Per escriure coma cal lo nom de las vilas e dels vilatges de Roergue
Lo darrièr CD de Flor Enversa ven de sortir : Senher Dalfin, las cançons del trobador Peirol e de Na Castelosa. Flor Enversa (Thierry Cornillon, Domitille Vigneron, Olivier Feraud) ligam
Collòqui de 2010 de l’Institut d’Estudis Occitans : lo desvolopament de l’acuèlh bilingüe dins lo domeni de la petita enfança. Lo 26 & 27 novembre de 2010 a l’IUFM de Privàs (07).
Lo dissabte 20 de novembre de 2010 assisas de l’imatge animat en occitan al CIRDÒC de Besièrs.
La Delegacion del Govèrn de Catalonha en França festejarà lo 21 d'octobre de 2010 l'oficializacion de la lenga occitana en Catalonha en preséncia del vicepresident del Govèrn de Catalonha Sr. Josep Lluis Carod Rovira.
La lenga occitana es oficiala en Catalonha, vaquí lo tèxt de la Lei der occitan, aranés en Aran .pdf [ligam]
Extrach p2 : "L’oficialitat de la lenga occitana es estada una hita importanta en lo nòu Estatut de Catalonha : d’una banda, perque constituissi un acte de justícia istorica e de reconeissença de la pluralitat lingüistica de Catalonha (e de l’especificitat nacionala que supausa la Val d’Aran), e, de l’autra, perque servís d’exemple positiu per d’autras nacions amb minoritats istoricas arreu d’Euròpa.
Per parlar la lenga a Tolosa, informacion :
"Lo cafè de las lengas Occitan-Catalan entamena una novèla sason a Tolosa. Per los que conèisson pas, lo concèpte es simple : de monde se recampan dins un bar un o dos còps per mes, per charrar, beure de còps, parlar occitan o catalan e rescontrar de monde. Es dubèrt a totes sens restriccion d’atge, de sèxe, de classa sociala o de nivèl de compténcias en lenga (los que debutan dins l’aprendissatge d’aquelas lengas coma los locutors confirmats son totes los planvenguts). La tòca es de crear lo temps d’una serada un espaci convivial per parlar en occitan o en catalan e per faire que las gents se rencontren e escambien. Sètz totes coralament convidats. Se passarà doncas lo dimars 19 d’Octòbre al Cafè de las Facultats, Plaça del Peiron (es a cima de la Carrièira de las Leis a mièg camin entre lo Capitòli, Sant-Sarnin e l’Arsenal)."
Conferéncias a Tolosa : lo cicle de conferéncias DMOO - Dimècres del Miralh a l'Ostal d'Occitània - se debanarà per la tresena annada consecutiva a l'Ostal d'Occitània (del mes d'octobre de 2010 al mes de mai de 2011). L'objectiu de la programacion es de far coneisse las fruchas de las recercas menadas sus la matèria occitana dins las universitats francesas, europencas e mondialas, literatura e civilizacions medievala, modèrna (sègle XVI), contemporanèa (sègles XIX, XX), lingüistica, etnologia, sociolinguistica comparada...
Rapòrts d'activitats 2009 de l'IEO :
Del 8 al 10 d'octobre de 2010 mercat de país d'Avairon a París, carrièra d'Aubrac dins lo 12en ligam
Tanben, un salon del libre roergàs serà present sul mercat, carrièra Gabriel Lamé amb lo CCOR, per crompar libres e DVDs.
Tèxt de Edmond Romieu, legit a la Santa Estela dels Amics de la lenga d’Òc lo dissabte 29 de mai de 2010.
Dintrada 2010 dels Amics de la Lenga d'Òc, programa :
Las conferéncias se fan a la facultat de drech de París, sala 110, primièr estage (12, plaça del Panthéon 75005).
23 de setembre de 2010, l'album novèl de Moussu T e lei Jovents ven de sortir. Per ne saupre mai sus Putan De Cançon clicar
Cronica Al Canton del jornal del conselh general d'Avairon, d'Agost de 2010).
En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.
La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.
En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.