Succès per la primièra dictada occitana a París. Organizada pel Paname Occitania Studio recampèt entre 15 e 20 personas lo dimars 1 de febrièr de 2011 a la FNAA. Membres del Club occitan de Noisy le Grand e dels Amics de lenga d'Òc faguèron prodèl per far de l'eveniment una vertadièra fèsta de la lenga occitana. Òsca.
Lo Tèxt èra tirat d'una novèla de Joan-Claudi Foret, L'Infèrn Roge.
Aquí çai-jos dos tèxtes eissits dels actes del congrès de toponimia d'Aush que se debanèt en 2007.
La dictada occitana a París se farà a l'aperitiu occitan, lo dimars 1 de febrièr de 2011, las entresenhas son aquí
En 2011 Enric Latièra convidava lo mond a se mesfisar.
Cofret Rasims de Luna - CD + libret
Presentacion de l'editor : "Lo 19 de junh de 2008, l'opera Comèdia de Montpelhièr aculhissiá un dels grands eveniments del centenari de Max Roqueta : un concèrt excepcional que recampava, jos la direccion de Laurent Audemard, un ensemble de 5 musicians, de 4 cantaires, e d'un diseire per celebrar en musicas l'òbra poetica de l'escrivan occitan.
Ivèrn de 2011 - Amics de la lenga d'òc - Programa
06-11-2010 - Informacion - Besièrs : Claudi Alranc prèsta sa pluma a la vila de Besièrs.
"Aprèp d'escambis nombroses sus la situacion de la creacion regionala e lo ròtle iniciaire qu'aguèron istoricament las ciutats dins la vida culturala, la Vila de Besièrs pren una iniciativa originala, votada al Conselh Municipal.
Teatre : Aristofanada, Femnas al Poder.
"Aquela creacion de La Rampe TIO posa a la font del teatre mediterranèu, aquel de Grécia, aquel d'Aristophane. Aristofanada, Femnas al Poder es un teatre de la ciutat que vòl èsser lo rebat de la societat per esclairar demercé lo rire los ciutadans-espectators. Aquela creacion tracta de subjèctes serioses e d'actualitat sempitèrna dins la societat dels òmes, amb la distància critica permesa per la galejada e la farsa.
Lo programa es [aquí]
Blòg. René Merle nos presenta l'istòria de la cançon La Libertat pareguda dins lo jornal provençal La Sartan en 1892 [ligam]
Tu que siás arderosa e nusa
Tu qu'as sus leis ancas tei ponhs
Tu qu'as una votz de cleron
Uei sòna sòna sòna a plens parmons
Ò bòna musa
[...]
Novembre de 2010, la FELCO comunica.
Avèm aprés amb emocion e tristessa la despartida d'Elèna Gracia-Cabanes a l'edat de 91 ans.
Desapareis amb ela un tròç de l'istòria de la lucha longa per l'occitan dins l'Educacion Nacionala. Mestressa d'escòla tre las annadas 40, ja engatjada dins la practica de la pedagogia inventada per Celestin Freinet, es lèu conscienta de l'importància de la presa en compte de la lenga dels mainatges, l'occitan dins sa region.
Sus l'istòria de l'ensenhament de l'occitan a l'Universitat de Tolosa.
La romanistica qu’es a l’encòp un movement de cercaires e l'ensems dels estudis consagrats a las lengas romanicas en diacronia e en sincronia, foguèt lo vector dels estudis occitans a l'universitat de Tolosa. Es dins l’encastre d’aquela disciplina que s’es establit e desvolopat l’ensenhament de çò que sonam al jorn de uèi l’occitan a l’universitat de Tolosa.
Lo darrièr CD de Flor Enversa ven de sortir : Senher Dalfin, las cançons del trobador Peirol e de Na Castelosa. Flor Enversa (Thierry Cornillon, Domitille Vigneron, Olivier Feraud) ligam
Collòqui de 2010 de l’Institut d’Estudis Occitans : lo desvolopament de l’acuèlh bilingüe dins lo domeni de la petita enfança. Lo 26 & 27 novembre de 2010 a l’IUFM de Privàs (07).
Lo dissabte 20 de novembre de 2010 assisas de l’imatge animat en occitan al CIRDÒC de Besièrs.
En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.
Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.
A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.
Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.
Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.