Vòl del VSS Unity 22/05/2021
Lo VSS Unity en vòl lo 22 de mai de 2021 © Virgin Galactic

Virgin Galactic perseguís sos ensages

Lo dissabte 22 de mai de 2021 la societat estatsunidenca Virgin Galactic dempuèi lo spacepòrt de New Mexico mandèt un de sos vaissèls, lo VSS Unity, dins l'espaci.

Aquò èra lo primièr còp que de personas, los dos pilòts, èran mandadas dins l'espaci dempuèi Spaceport America. Aquel site a per vocacion de venir lo punt de partença dels toristes mandats dins l'espaci per Virgin Galactic.

Los dirigents de la societat considèran qu'aqueste vòl « es un progrès significatiu vèrs la debuta de l'esplechacion comerciala del torisme espacial ».

Lo societat Virgin Galactic mudèt son aparelhs en New Mexico en 2019 amb l'objectiu de debutar aquí los sieus vòls comercials.

Aquel vòl èra lo tresen dins l'espaci d'un dels vaissèls de la societat. Los dos primièrs se faguèron en 2018 e 2019 dempuèi Mojave en Califòrnia ont es basada la societat.


Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Espaci : primièra mission privada Ax-1

Visual de la mission Ax-1

Divendre 8 d'abril de 2022 dempuèi lo centre espacial Kennedy en Florida, una còla de quatre astronautas partiguèt per l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS).

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Lo robòt Perseverance es arribat sus Mars

Fòto Perseverance

Lo robòt Perseverance s'es pausat sus la planèta Mars lo 18 de febrièr de 2021.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.