Detalh d'un de sos CD

Clamenç es a l'òbra

Après Zo... Mai ! que faguèt virar en 2019, Clamenç es a preparar un novèl espectacle. Lo subjècte ? L'actualitat espectaclosa de 2019. Una annada cargada !

Los eveniments màgers de l'an van passar a la molineta umoristica d'aquel artiste de l'agach satiric. Lo tot en lenga occitana. Per ne saupre mai [clicar]

Presentacion : Clamenç, la lenga occitana l'ausiguèt pendent nòu meses abans d'espelir a la vida. Parlèt aquela lenga de longa abans de ne far son mestièr. Foguèt conselhièr pedagogic d'occitan de Losera pendent 25 ans. La retirada venguda decidiguèt d'agachar lo mond de son uèlh umoristic, de n'escriure d'esquèches e de los partejar amb son public.

Los sieus precedents espectacles :

  • Agachs (2010)
  • Fintadas (2011)
  • Relucadas (2012)
  • Vist ! (2013)
  • Còp d'uèlh (2014)
  • Mesclum (2015)
  • Clic d’òc (2016)
  • Tè... Ve ! (2017)
  • Òc-limpià (2018)
  • Zo... mai ! (2019)

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.