Detalh d'un de sos CD

Clamenç es a l'òbra

Après Zo... Mai ! que faguèt virar en 2019, Clamenç es a preparar un novèl espectacle. Lo subjècte ? L'actualitat espectaclosa de 2019. Una annada cargada !

Los eveniments màgers de l'an van passar a la molineta umoristica d'aquel artiste de l'agach satiric. Lo tot en lenga occitana. Per ne saupre mai [clicar]

Presentacion : Clamenç, la lenga occitana l'ausiguèt pendent nòu meses abans d'espelir a la vida. Parlèt aquela lenga de longa abans de ne far son mestièr. Foguèt conselhièr pedagogic d'occitan de Losera pendent 25 ans. La retirada venguda decidiguèt d'agachar lo mond de son uèlh umoristic, de n'escriure d'esquèches e de los partejar amb son public.

Los sieus precedents espectacles :

  • Agachs (2010)
  • Fintadas (2011)
  • Relucadas (2012)
  • Vist ! (2013)
  • Còp d'uèlh (2014)
  • Mesclum (2015)
  • Clic d’òc (2016)
  • Tè... Ve ! (2017)
  • Òc-limpià (2018)
  • Zo... mai ! (2019)

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.