grelh
Un grelh (gryllodes sigillatus)

La societat Micronutris basada a Sant Orenç de Gamevila a costat de Tolosa produsís e comercializa dempuèi qualques ans d'insèctes per la consomacion umana.

Mai d'un trentenat de produches son disponibles sus lor botiga en linha aquí. Tre la debuta se son posicionats sus una dralha respectuosa de l'environament. Ciblan los magazins biòs e las espicariás finas.

Lor produccion degalha pas res. Las dejeccions dels insèctes servisson a far d'engraisses pels òrts e donc a far creisse fruches e legums. Las bóstias d'uòus en carton que se'n servisson per acculhir los grelhs son compostadas e tornan donc positivament integrar la filièra agricola.

Fan pas venir los aliments de luènh, provenon de la region e son eissits de l'agricultura biologica. Que, coma dison : « Al cors de sa vida un tenebrion manja un mièg brin de caròta rapada. Se merita que lo brin siá d'una excelenta caròta »

Los insèctes elevats : de grelhs (sigillatus) e de tenebrions (tenebrio molitor).

Mas perqué produsir e consomar d'insèctes ?

Perque en comparason amb un buòu per la meteisa quantitat de nutriment un insècte aquò's :

  • sèt còp mens d'aliment vegetal,
  • cincanta còp mens d'aiga e
  • cent còp mens de gaz a efièch de sèrra.

La consomacion d'insèctes, pro comuna per exemple en Asia, es tot simplament mai sostenible d'un punt de vista environamental. La sofrença pel animals es tanben mendra.


Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.