grelh
Un grelh (gryllodes sigillatus)

La societat Micronutris basada a Sant Orenç de Gamevila a costat de Tolosa produsís e comercializa dempuèi qualques ans d'insèctes per la consomacion umana.

Mai d'un trentenat de produches son disponibles sus lor botiga en linha aquí. Tre la debuta se son posicionats sus una dralha respectuosa de l'environament. Ciblan los magazins biòs e las espicariás finas.

Lor produccion degalha pas res. Las dejeccions dels insèctes servisson a far d'engraisses pels òrts e donc a far creisse fruches e legums. Las bóstias d'uòus en carton que se'n servisson per acculhir los grelhs son compostadas e tornan donc positivament integrar la filièra agricola.

Fan pas venir los aliments de luènh, provenon de la region e son eissits de l'agricultura biologica. Que, coma dison : « Al cors de sa vida un tenebrion manja un mièg brin de caròta rapada. Se merita que lo brin siá d'una excelenta caròta »

Los insèctes elevats : de grelhs (sigillatus) e de tenebrions (tenebrio molitor).

Mas perqué produsir e consomar d'insèctes ?

Perque en comparason amb un buòu per la meteisa quantitat de nutriment un insècte aquò's :

  • sèt còp mens d'aliment vegetal,
  • cincanta còp mens d'aiga e
  • cent còp mens de gaz a efièch de sèrra.

La consomacion d'insèctes, pro comuna per exemple en Asia, es tot simplament mai sostenible d'un punt de vista environamental. La sofrença pel animals es tanben mendra.


Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.