grelh
Un grelh (gryllodes sigillatus)

La societat Micronutris basada a Sant Orenç de Gamevila a costat de Tolosa produsís e comercializa dempuèi qualques ans d'insèctes per la consomacion umana.

Mai d'un trentenat de produches son disponibles sus lor botiga en linha aquí. Tre la debuta se son posicionats sus una dralha respectuosa de l'environament. Ciblan los magazins biòs e las espicariás finas.

Lor produccion degalha pas res. Las dejeccions dels insèctes servisson a far d'engraisses pels òrts e donc a far creisse fruches e legums. Las bóstias d'uòus en carton que se'n servisson per acculhir los grelhs son compostadas e tornan donc positivament integrar la filièra agricola.

Fan pas venir los aliments de luènh, provenon de la region e son eissits de l'agricultura biologica. Que, coma dison : « Al cors de sa vida un tenebrion manja un mièg brin de caròta rapada. Se merita que lo brin siá d'una excelenta caròta »

Los insèctes elevats : de grelhs (sigillatus) e de tenebrions (tenebrio molitor).

Mas perqué produsir e consomar d'insèctes ?

Perque en comparason amb un buòu per la meteisa quantitat de nutriment un insècte aquò's :

  • sèt còp mens d'aliment vegetal,
  • cincanta còp mens d'aiga e
  • cent còp mens de gaz a efièch de sèrra.

La consomacion d'insèctes, pro comuna per exemple en Asia, es tot simplament mai sostenible d'un punt de vista environamental. La sofrença pel animals es tanben mendra.


Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.